La mirada
Bon vent!
Com si el fet tingués alguna importància, se'ns ha informat que Curry Valenzuela deixa Alto y claro de Telemadrid per anar-se'n a La 10, emissora de Vocento, on conduirà un programa similar. Isabel San Sebastián –una altra joia– serà la seva substituta a la pública madrilenya. Conec persones que es miren aquest tipus d'espais –també El gato al agua i Punto pelota, d'Intereconomía– i com aquell qui diu es posen calents observant l'odi que alguns energúmens ens tenen als catalans. Home, de tant en tant fa certa gràcia ensopegar amb els seus estirabots imbècils, amb les seves palles mentals i frustracions endèmiques, però intueixo que empassar-s'ho cada dia a mode d'infal·lible Viagra no deu ser gaire bo per a la salut. Per mi, la Curry, la Isabel i tot talibà embogit pot anar-se'n pel pedregar com més aviat millor.
En aquest sentit, també he escoltat opinions dient que ara que marxa a una privada, Curry tindrà més legitimitat per dir el que li doni la gana. Com si quan estava a la pública s'hagués mossegat la llengua alguna vegada! Hi ha gent que encara es pensa que aquesta fal·laç distinció és la mesura de totes les coses. “Una pública ha de servir el ciutadà i, per tant, s'ha d'anar amb compte”. “En canvi, les privades busquen el rèdit econòmic, per tant, poden fer el que vulguin”. Que a aquestes alçades encara haguem d'escoltar aquestes ximples vulgaritats –tot sovint en boca de persones presumptament preparades– és com a mínim desencoratjador. Per no dir-ne una de més grossa. Apa, doncs bon vent!