Més grangers buscant amor

Cuatro ha decidit emetre la tercera edició de Granjero busca esposa a l'estiu, després que la segona etapa va passar més desapercebuda tot i que no va punxar. Per això torna. És un format que al seu dia va ser mitjanament innovador (tot i que, de fet, era portar a la tele una cosa tan antiga com la caravana de Plan) i que encara no s'ha cremat del tot, dóna lloc a moments de contrastos, divertits, que justament a l'estiu poden quallar bé. De fet, l'estrena –diumenge passat– va anar molt bé en audiència.

El primer capítol de Granjero busca esposa sempre és el més mogut, amb els grangers aclaparats, triant entre tantes pretendentes. Com que aquest any no hi ha cap grangera ni bessons ni res de res estrany i a la tele tenen aquesta mania de voler canviar les coses perquè sí, com si deixar-les igual fos pecat, han optat per innovar en la selecció: ja d'entrada van eliminar, gairebé per atzar, candidates sense ni que les poguessin conèixer; van fer que cada granger portés de casa un conseller (familiar, amic) i al final una de les decisions clau, qui era la segona noia que anava a cada granja, la van deixar en mans de la futura contrincant i no de l'interessat. Ja han avisat, però, que les eliminades finals –alguns grangers van córrer a dir-los que si fos per ells, elles haurien estat les triades– les tornarem a veure. En aquests formats haurien d'entendre que és millor no canviar algunes regles: l'espectador ho percep com una perversió del joc; no tot és Gran hermano, en què la gràcia és el canvi. Per cert, aquest cop hi ha més grangers de bon veure que en edicions anteriors. Això nou ja hauria de ser un reclam, oi?