Massa rebombori

M'agraden en Pol Marsà i l'Ariadna Oltra. M'agrada quan ell fa de reporter, domina el directe de forma versàtil, sap improvisar sempre que cal i s'aproxima a la notícia amb solvència i professionalitat. Ella és una excel·lent oficiant de la informació, parla amb veu clara i to precís. I no s'entrebanca quasi mai –cosa que altres no poden dir–. A més a més, quan l'any passat va agafar les regnes d'Els matins, em va convèncer plenament. Llavors va formar tàndem amb en Jordi Eroles i ja vaig detectar una deriva perillosa cap al rebombori un pèl excessiu. Tot era motiu de conya, qualsevol pretext era bo per evadir-se i fer-ho tot “més estiuenc”, “més lleuger i refrescant”. Sembla ser que aquella deriva va fer forat, perquè ara –durant la temporada ordinària d'Els matins– no és estrany que l'Helena Garcia Melero es desmarqui amb acudits i escarafalls diversos.

Doncs bé, estic comprovant que enguany la cosa ha anat a més. A vegades el set del programa, quan estan tots els col·laboradors i convidats allà reunits, s'assembla més –ai!– a una perruqueria que a un magazín de matí. Ja entenc que no sempre s'ha d'estar amb cara de pal i que és bo que hi hagi instants per a la distensió i la ironia, però modestament opino que en fan un gra massa. Trobo que no cal que ens mig assabentem de bromes i apostes privades i que la disbauxa sigui a estones inacabable. Això ja ho fan als matins de TVE i Cuatro. Allà són així i no hi ha volta de full. Doncs, molt bé, que sigui ells els horteres.