La guerra dels mons
Pèssima bona notícia
Sempre hi ha algú que desitja un diari, una ràdio, una televisió que només doni bones notícies. No és el cas dels espectadors dels noticiaris de Cuatro, que no se'n van a dormir contents sense un bon assassinat múltiple (només els falta tenir la taula dels informatius tacada d'esquitxos de sang i bocins de cervell). A Catalunya Ràdio cada diumenge emeten Les bones notícies, de Francesc Soler, on radien deu bones notícies, esperançadores i amables, que ens mantenen viva la fe en la humanitat, la ciència, el progrés i la higiene. Ara bé, la bondat o maldat d'una notícia és ambivalent, segons la perspectiva de cadascú. Posaré un exemple molt entenedor i bastant asiàtic: una colla de físics nuclears de Corea del Nord surten d'excursió alegres i despreocupats, van cantant pel camp “A ch'im un pinnara, i kangsan ungum e”, que és l'himne del país, quan tot d'una el cel s'ennuvola, els cau un xàfec i se'ls mulla l'urani. Una bona notícia per a mi, encara que un disgust seriós per a Kim Jong-il.
El quart cinturó que ha de massacrar el paisatge del Vallès és una bona o una mala notícia? Per l'empresa constructora que rebrà l'adjudicació d'obres, una notícia esplèndida que acolliran amb visques i hurres –si fos per ells, enquitranarien el Montseny–. Però tots els que passegem sovint per aquest paradís terrenal que s'estén de les Franqueses a Sant Celoni no ens afegirem a la festa, perquè estarem massa enfeinats donant puntades de peu a aquelles estaques que marquen el traçat de la via ràpida. Van molt bé per encendre la llar de foc.