Més Bandini que Casado

La X Setmana dels Rahola, el cicle d’activitats vinculades al periodisme i la comunicació que organitzen cada any la Diputació de Girona i la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes, va engegar motors ahir amb la presència de Jordi Basté, un dels plats forts de la programació. El conductor d’El món a RAC1, el programa de ràdio més escoltat de Catalunya, va conversar distesament amb la periodista Marta Gibert sobre les claus de l’èxit del seu magazín matinal i reflexionar sobre el periodisme.

Se’l qualifica d’“animal de ràdio” per l’èxit del programa i per les hores que hi dedica, ni més ni menys que una mitjana de sis hores diàries de dilluns a divendres. “Pensa que és com anar cada dia fins a París en cotxe”, va dir. Però sobre el qualificatiu, Basté considera que el que li agrada en realitat és “la ràdio en si”, un mitjà que l’ha acompanyat tota la vida perquè a casa dels seus pares sempre hi havia el transistor engegat. És per això que, a banda de parlar per les ones, el que li agrada és escoltar-la i fer-ho a través dels transistors –insistint en aquest aparell concret–, els quals té repartits per casa, assegura. D’entre els programes que escolta va confessar que el de Toni Clapés a la tarda, els esports i El búnquer de Catalunya Ràdio. Va reconèixer davant l’audiència que va omplir l’Aula Magna de la Casa de Cultura de Girona que no li cansa fer ràdio “en tot cas puc cansar” (a l’audiència s’entén). I sí, li sap greu no haver tingut prou temps per dedicar-lo a la família, sobretot a les seves filles, a les quals mai no ha pogut portar a l’escola (un petit trauma, com va repetir més d’una vegada).

Sobre la gran pregunta, com s’ha gestat ser líder de la ràdio a Catalunya, el protagonista de la vetllada va ser sincer: “No hi ha cap secret.” Bé, això i, com sí que va detallar, saber escoltar –“més important que saber parlar”–, conèixer els mecanismes del mitjà i crear un clima a l’estudi. “La meva manera d’entendre la ràdio és que fa companyia”, hi va afegir. Com que no es considera culturalment molt potent i entretenir i informar era el seu objectiu en assumir la conducció d’El món a RAC1 va decidir abaixar el micròfon “a l’altura de la gent”. Per dir-ho clarament, li interessa més “la Rigoberta Bandini que no en Pablo Casado”, tot i que entén que sí que hi ha interès en els resultats de la pujada de l’extrema dreta. Més curiós va ser quan va dir que una de les claus, segons ell, és “no perdre els oients a qui no agradem. Perquè sí, hi ha molta gent a qui no agradem i que ens escolten, i tant! Com quan nosaltres escoltàvem en José María García per després criticar-lo”.

La tertúlia que van mantenir va donar per a molt i un dels temes que es van tocar va ser que la ràdio necessita temps. En el sentit que agraeix que a la seva cadena l’hagin mantingut quinze anys en antena. “Tenim una responsabilitat social perquè som la segona veu després de les que se senten a casa. Escoltar la ràdio és un hàbit i potser aquell nen que tenia 12 anys quan el portaven al cole ara en té 27 i potser escollirà el nostre programa.” Sobre el desgast i la seva continuïtat, Basté va recordar el títol d’aquell film d’Agustín Díaz Yanes Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto, en el sentit que sap que l’endemà ningú no es recordarà d’ell, com ha vist que ha succeït amb molts altres col·legues de professió. Això no vol dir que no trobi un escàndol que l’adeu a Puyal fos “impropi”.

Com indigne és que per venir a Girona ho hagués de fer en cotxe perquè no hi ha cap TAV a partir de les nou de la nit per tornar a Barcelona. Una queixa que ben segur sortirà en un dels davantals que aquest gran comunicador ens oferirà ben aviat.Avui més: a les sis de la tarda, el periodista i autor del best-seller Intrigues i poder al Vaticà, Vicenç Lozano, conversarà amb la periodista Neus Bonet a l’auditori gran de la Biblioteca Pública de Girona Carles Rahola, sota el títol Que Déu ens agafi confessats.