Uns ‘Crims’ que són patrimoni nacional
La nova temporada de la sèrie, que desborda d’èxit aquí i més enllà, arrenca demà a TV3 amb el cas del segrest d’en Kevin, el 2012
LA XIFRA
La paraula crims fa un temps que la tenim associada a un marca: la sèrie televisiva i un podcast de ràdio, que s’han estès al món editorial amb un llibre que també està sent un èxit de vendes. Crims és un fenomen i les xifres ho avalen: a TV3, és líder de la franja horària, amb una mitjana de mig milió d’espectadors per capítol, i a Catalunya Ràdio el programa té més de deu milions de descàrregues.
La nova temporada televisiva, que arrenca demà, promet, i tot apunta que mantindrà ben alt el pols mediàtic. Arrenca amb un altre cas colpidor, el del segrest d’en Kevin l’any 2012 que, com avança el director i conductor del programa, Carles Porta, és un “thriller pur en què el món li cau a sobre a una mare quan descobreix que li han segrestat el fill”.
Els altres set nous capítols amb què amb el seu equip tornaran a mirar de posar llum a la foscor són Isidre, un cas que va passar a Vilafant (Alt Empordà) i que té tocs de Fargo, “ja que és difícil de creure que a una sola persona li passin tantes desgràcies seguides”.
Després, vindrà el cas de la Manoli, un crim rural que passa al poble lleidatà de Ponts, “un d’aquells crims de gènere malauradament tan freqüents, que va costar d’investigar i que es va resoldre la nit de Sant Joan”.
A continuació, sabrem més sobre Sonia Rescalvo, la noia trans que va morir en rebre una brutal pallissa al parc de la Ciutadella, a Barcelona. “Era l’any 1991 i es va considerar el primer crim transfòbic i un punt d’inflexió en la història criminal d’aquest país. Alhora, un retrat d’una Barcelona i una època que, malauradament, encara també veu com la ultradreta campa pel carrer”, remarca Porta.
Pel que fa a la iaia Anita, són dos capítols “d’una assassina de padrines i d’àvies”, en què es compta “amb testimonis valuosíssims, directes i molt importants”.
Quant a l’últim cas, girarà al voltant de La noia de Portbou, “ara amb l’afegit que hi ha dos girs espectaculars”, que comptarà amb la periodista Tura Soler, que és qui va treure a la llum en aquest diari el cas. De Tura Soler, protagonista en anteriors episodis i que també sortirà a Isidre, Porta subratlla: “És la meva debilitat!”
Patrimoni de Catalunya
Coneixedor de primera mà de l’èxit, Carles Porta declara que Crims “és més que un fenomen”: “Sincerament, crec que ja és propietat de Catalunya.” Ho diu no en el sentit que “tothom s’ho hauria de sentir seu”, perquè va més enllà d’un programa de true crime que ha desfermat el furor pel gènere al nostre país, sinó per la quantitat de gent que aprèn català gràcies a Crims. “No només pel format televisiu, per Sant Jordi m’ha vingut gent a dir-me que era el primer llibre que ha llegit en aquest idioma. D’Extremadura, italians, equatorians i d’arreu del món, influenciats pels xicots i xicotes, perquè els agrada la temàtica... Això és meravellós!”, confessa.
Li preguntem si aquest èxit li obre o més aviat tanca portes per continuar investigant i el periodista lleidatà –i ja plenament gironí– contesta: “Contactem amb les víctimes i familiars i la majoria accedeix a parlar amb nosaltres, encara que això no vol dir que surtin davant de les càmeres.” “Viuen una mena de socialització del dolor parlant del seu cas. És una mena de dol mediàtic que els permet un acompanyament d’una situació que han arrossegat sols tota la vida. I això només es pot fer des del respecte, perquè, si no, no se t’obririen pas”, hi afegeix.A partir d’altres casos, com ara el d’Helena Jubany –que s’ha reobert arran del programa–, reconeix que li ofereixen resoldre’n molts d’altres, però encara que li sap greu diu que no tenen ni diners ni temps per fer-ho. “Nosaltres expliquem bones històries, i si de pas els podem ajudar, molt millor. Els crims els han de resoldre la policia, els jutges i els fiscals, que per això cobren.”
L’èxit de ‘Crímenes’
Segons els ha fet saber Movistar+, l’adaptació doblada al castellà (Crímenes) ha estat la millor estrena de la seva història d’una compra aliena. “Estem negociant d’oferir-los casos originals per a ells. Ho ampliaríem no només amb casos que hagin passat aquí, sinó a tot l’Estat.” Però com els passa als bons jugadors de futbol, ara són més clubs que els busquen i, entre altres pretendents, hi ha plataformes com ara Amazon que els truquen a la porta.
Pel que fa als llibres editats per La Campana, Porta diu que Sant Jordi va ser “brutal”. Sobretot perquè, durant les llargues hores que va estar signant exemplars, va obtenir un retorn increïble de la gent. Un èxit que sempre li agrada compartir amb el seu equip (Anna Punsí, Laura Tremoleda, Lídia Orriols, Sílvia Comet i tants d’altres) que l’ajuden a confeccionar un producte que defineix com a “transversal”: “Perquè si no ho féssim bé i no fóssim rigorosos, no tindríem aquest èxit. Aquí a Catalunya, la gent és molt exigent; si no tinguéssim qualitat, si només fóssim sensacionalistes o morbosos, ja hauríem caducat i ens haurien esborrat del mapa. En canvi, la nostra neutralitat i elegància a l’hora d’explicar permet que aquest producte funcioni tant a la tele, com al llibre i el podcast.” Transversal, com remarca.
