Visca el futbol en «pay-per-view»

El fut­bol no s'ha de veure mai sol. S'hau­ria d'anar sem­pre al bar; i, de tant en tant, al camp. No cal dir-ho, s'ha de saber triar el local: mai no s'ha d'anar a ter­ri­to­ris hos­tils i man­cats de sen­tit de l'humor, força escàs al vis­ce­ral món de l'esport. I és clar que es pot veure amb la família! Però a casa l'entorn no et per­met esbra­var-te com en un esta­bli­ment públic envol­tat d'energúmens tant o més desin­hi­bits que tu i amb la veu més ronca.

Entres i dema­nes una canya. La cer­vesa és la beguda del fut­bol. No ho són ni el vi, ni el cava, ni tan sols tota la gamma de refrescs i de refrescs ama­nits amb des­til·lats. El xam­pany s'ha de reser­var per a la litúrgia: cele­brar la Cham­pi­ons, la lliga i la copa.

Els dies que fan pagar per veure el fut­bol a la tele, els bars són plens de gent i de con­vivència. S'ali­menta la cohesió social, s'ender­roca l'indi­vi­du­a­lisme i la soli­tud. Què més volem!?

Vet aquí la importància social enorme que el govern esta­tal hagi auto­rit­zat la TDT de paga­ment i, en con­seqüència, que tots els ope­ra­dors de tele­visió pri­vats d'àmbit esta­tal puguin retrans­me­tre el fut­bol en PPV.