«Doctor Mateo»: comiat sense èmfasi

Doctor Mateo va tancar diumenge la primera temporada a Antena 3 amb un capítol normal, que tenia poc de final d'etapa. I sorprèn perquè se sap que quan es va veure que la sèrie funcionava, a més de firmar per una segona etapa, es van afegir dos capítols als nou previstos originalment per tal d'allargar la temporada i, per tant, s'hauria pogut fer un episodi típic per deixar l'audiència expectant fins al setembre. Però no. No es van deixar trames especialment obertes ni tampoc, de fet, se'n van tancar d'importants; no hi va haver les clàssiques grans decisions finals ni moments de clímax especial (més enllà dels habituals de qualsevol capítol). Va ser un episodi bastant centrat en la parella principal, Mateo-Adriana, però sense gaire avenç en el seu estira-i-arronsa... I l'únic que semblava ser un canvi destacat i aportava alguna cosa de «final» al capítol, en els últims minuts se'n va en orris i tot torna a quedar tranquil, igual. Doctor Mateo no és una sèrie de ritme trepidant, girs constants ni trames espectaculars. És més una sèrie de les petites coses, amb tocs còmics ben trobats, que ha aconseguit fer-se un lloc en una nit difícil. Almenys a l'Estat. A Catalunya la competència és encara més dura i Doctor Mateo va a la cua.