‘El internado': final agònic i interminable

Sembla que aquest cop sí. Que ja només queden sis capítols i que a la segona quinzena d'octubre veurem finalment l'últim capítol d'El internado, aquesta sèrie que han allargat fins a fer-li perdre el sentit. I és que fa molts mesos que Antena 3 anuncia que s'acaba i que emet aquestes promocions apocalíptiques, dient que el gran desenllaç és a prop, i que morirà fins i tot l'apuntador. I tot plegat cansa. L'audiència ja no respon. Només vols que ja s'acabi. Sobretot perquè, com deia, la sèrie ha perdut el sentit. Ja he repetit molts cops que la sèrie en si, per mi, va acabar al març, quan es van descobrir tots els misteris, i que això del juny-juliol i d'ara –la teòrica última temporada que han emès partida en dues– és com un epíleg, un spin-off. Ara no hi ha nazis a descobrir ni llums que no saps d'on vénen, només una lluita contra rellotge contra un virus. Pel mig hi barregen, és clar, nous conspiradors, però no és el mateix.

Aquests últims set capítols relataran només 72 hores. Ens espera, doncs, a més, un desenllaç lent. Almenys pel que es va veure dilluns (en un capítol avorrit, amb Héctor desaparegut i Fermín miraculosament integrat entre els no infectats, que només servia perquè alguns personatges s'assabentessin de coses que els espectadors ja sabien –Paula és immune, Iván està malalt, la mare de Lucas és morta– o bé intuïen –els militars són d'Ottox i el que volen és deixar-los morir–).

Diuen que en els últims capítols la trama s'animarà amb la mort de cinc personatges principals. El problema és que hem sentit tant això d'“els últims capítols” que ara que arriben no sabem si creure'ns-ho.