La guerra dels mons
Suïcidi i càries
Queda tanta feina per fer en la salut bucodental espanyola...
La Diada Nacional de Catalunya se celebra entre el Dia Mundial de Prevenció del Suïcidi –el 10 de setembre– i el Dia Mundial de la Salut Bucodental –el 12 de setembre–. No hi vegin una casualitat, sinó un advertiment subtil a la població catalana, ordit per un cervell brillant i emboscat en algun organisme internacional. Al voltant del risc de suïcidi, ens suggereix hàbil que un debat polític basat per sistema en la retòrica desfermada, l'eslògan radical o el moderat –tant vacus l'un com l'altre–, l'amenaça apocalíptica, l'exhibició columbòfila i el seny mesmeritzat conduiria el nostre país a les portes de la mort. Perquè, com va escriure Heliogàbal el Persa, “suïcidar-se és perdre el temps”.
Sobre la salut bucodental, al·ludeix a tots aquells locutors de ràdio i televisió espanyols que no poden pronunciar un sol i escadusser mot o topònim en català, a causa d'afeccions bucodentals molt serioses que han descuidat durant anys, per falta d'higiene democràtica. Aquesta incapacitat manifesta, encara freqüent, es deu a un excés de tosca jacobina, saburra castissa, gingivitis idiomàtica –aquell mal que provoca que les genives s'inflamin davant d'unes declaracions en català– i el fre de la llengua desviat. Per desgràcia, no totes aquestes xacres estan ateses per la Seguretat Social. Queda tanta feina per fer en aquest camp vast i apassionant que és la salut bucodental espanyola... Cal raspallar les dents amb força, de dins a fora i de dreta a esquerra. A la banda esquerra també hi ha molta càries. Fins avui només s'han blanquejat les dents.
