Un ‘GH' enfocat cap al sexe

Són ja molts anys, moltes edicions, i tots ja coneixem no només la mecànica del xou sinó també les trampes que han anat introduint, pervertint el format per tal de reinventar-lo. Era difícil que Gran hermano 12 ens sorprengués; per més que Mercedes Milá insistís en el contrari dissabte a La Noria; per més que ho vesteixin d'estètica futurista. No podien sorprendre perquè ja havien inventat tot el que era possible en anys anteriors. Oh! Una parella que es coneix! Quina sorpresa! Oh! Un ex d'una pseudofamosa! Que nou! Oh! Els deixen sense la seva roba! Tot és un déjà-vu.

Aquest any més que mai es veu que el que es busca és que hi hagi molts aparellaments, molt sexe. Hi han posat els prototips perfectes perquè això passi. De fet, es veu massa l'empremta de Mujeres y hombres y viceversa i no només perquè un hi hagi aparegut. S'ha buscat gent físicament espectacular i sobretot sense gaire intel·ligència. Ja em sap greu ser tan directa. Aquest any segur que no s'atreveixen a dir que els coeficients intel·lectuals dels concursants superen la mitjana espanyola. Repassem el càsting: tres o quatre rosses clòniques; tres nois fornits a còpia de gimnàs; tres o quatre freakies, triats per la seva raresa; un parell de dones de caràcter; un sord (ara cada any fan entrar algú amb un tipus de deficiència diferent, deuen pensar que queda bé), i alguns altres, que de moment no tenen peculiaritat, però ja ho veurem. El pitjor és que n'hi ha quatre que ja han sortit/treballat a televisió. Ja hi ha acusacions d'endoll. I és que entre 62.000 candidats és molta casualitat.