La millor? La Campos

Sempre he sigut fan de María Teresa Campos. M'encantava el seu magazín matinal de Tele-5 –intentava no perdre'm cap dia la seva tertúlia política– i, després, sempre que hi ensopego en un programa o un altre, tinc tendència a quedar-me atent a escoltar què diu. Malgrat que la senyora no és un prodigi d'elegància ni maneres refinades, la toca molt millor del que podria semblar. La majoria dels raonaments que fa contenen un pinyol de lucidesa i quan ha de ser punyent ho és sense contemplacions.

Efectivament, tot plegat es va confirmar durant España pregunta, Belén contesta, l'absurda variació de Tengo una pregunta para usted que es van inventar dimecres al vespre per a esprémer encara més la mamella de l'Esteban. Algunes de les preguntes que es van fer tenien la seva conya: la drogoaddicció, el nas deformat, les banyes del seu marit, la venda d'exclusives i muntatges... I d'altres vorejaven el retard mental: el millor amant de la seva vida, les seves fantasies sexuals... Però el que més em va interessar no va ser la seva protagonista sinó la rebel·lia de la Campos, que també era al plató per fer-li preguntes. El millor moment va ser quan es va queixar dels continuats aplaudiments del públic a cada resposta de Belén, per patètica que fos, en contrast amb els retrets del respectable quan ella feia una pregunta incòmoda. I a qui va assenyalar el seu dit acusador? Doncs al regidor, la persona que estimula el públic perquè ho aplaudeixi tot sense cap mena de criteri. Sensacional, Campos. La millor, sens dubte.