‘Supercasas'

Suma de fascinació i estupefacció amb Supercasas, aquesta derivació de ¿Quién vive ahí? i Mujeres ricas que confirma La Sexta com l'aparador del luxe i l'opulència del moment, l'antídot anímic més eficient contra el malefici econòmic que ens assota. Posar La Sexta és com passejar per la Place Vendôme, la Via Condotti, la Cinquena Avinguda o el passeig de Gràcia. Doncs bé, Supercasas és directament el millor anunci publicitari que han fet mai a l'arquitecte Joaquín Torres i al seu estudi. L'home es passeja per les cases que ha dissenyat i ens explica els seus secrets, els racons més acollidors, els gadgets més inesperats. Torres és una barreja entre la veu i les positures de Luismi –apassionant el seu programa a Intereconomía, un dia d'aquests en parlarem– i l'aparença física d'un mini-Jimmy Giménez Arnau que encara no ha sortit de festa. Ignoro quin ha estat l'engranatge del programa, què consta al contracte i què no i quines condicions econòmiques preveu, però estaria bé conèixer els beneficis concrets i les contrapartides assumides per Torres. Només per curiositat.

El menys important van ser els propietaris de les cases en qüestió. Gonzalo Miró ens va ensenyar la seva i era al·lucinant comprovar que no coneix la majoria de les habitacions, amb prou feines utilitza el dormitori i la sala d'estar, té dependències per a un servei que no té i no posa els peus a la cuina. Té una mansió i li importa un autèntic rave. I una última pregunta: quants clients famosos té Torres? Ho dic perquè caldrà nodrir el programa durant diverses setmanes, no?