La píndola d'‘Els matins'

Últimament estic cultivant una nova passió de teleaddicte sibarita: descobrir els plaers concrets dels programes que freqüento sovint. El cas més clar que els puc explicar és d'Els matins. Cada dia, quan l'entrevista del dia s'està acabant, Josep Cuní dóna la paraula a un dels seus col·laboradors perquè analitzi i comenti les respostes de l'entrevistat. És una secció deliciosa. Són un parell de minuts de concentració expressiva, de resum analític, d'essències concentrades. Durant la campanya electoral va ser Rafael Nadal l'encarregat dels comentaris i va ser llavors que em vaig enganxar a la secció. Cada dia se n'encarrega algú diferent i tots hi aporten el seu estil. N'hi ha de diversos. Joan Tapia no acostuma a llegir les notes que ha pres, sinó que estructura les idees in situ, en el moment que les està pronunciant. I li surt molt bé. Joan B. Culla prefereix portar preparat un perfil biogràfic del personatge en qüestió i incorporar detalls rellevants de la conversa que s'acaba d'esdevenir. Juanjo López Burniol i Rafael de Ribot fan un híbrid i també acostumen a clavar-la bastant. Són píndoles de pensament que al seu torn aporten pensament. És un gènere periodístic que permet màniga ampla, afany interpretatiu, fins i tot espai per a la ironia i el doble sentit. És d'aquelles decisions que injecten volada al programa, que contribueixen al seu valor afegit. No és estrany detectar aquest tipus de peces als diaris, però a les teles tothom va més per feina i no es volen detenir en excessius invents. Celebrem, doncs, l'existència d'aquesta perla discreta.