#22M: el Decàleg del Candidat 2.0

Aquí va la nos­tra humil guia de les noves tec­no­lo­gies de la comu­ni­cació per als can­di­dats a les muni­ci­pals. En rea­li­tat, però, el web 2.0. no té nor­mes fixes: tot és qüestió d'anar pro­vant.

1.- Tenir un per­fil a Twit­ter o Face­book amb el nom i l'any 2011 és el pri­mer error. Què vol dir només 2011? A par­tir de l'any que ve dei­xa­ran de fer-lo ser­vir? Això és el que fan dos can­di­dats de renom a Bar­ce­lona: @hereu2011 –l'alcalde Jordi Hereu– i @Alber­to2011xbcn –Fernández Díaz, del PP–. Inter­net ha arri­bat per que­dar-se. Una estratègia a curt ter­mini a la cam­pa­nya no ser­veix per crear xarxa.

2.- No és infor­mació, és comu­ni­cació. Un Twit­ter com el del l'alcalde de Tar­ra­gona no és gens 2.0.: “Canal d'infor­mació sobre l'acti­vi­tat de J. F. Balles­te­ros i la tasca que du a terme a Tar­ra­gona”, diu.

3.- Cal escol­tar i res­pon­dre als ciu­ta­dans; bus­car-los, deba­tre. Per exem­ple, Núria Marin, alcal­dessa de l'Hos­pi­ta­let, deia fa dos dies: “Gràcies @rubi­o­du­ran per pre­o­cu­par-te. Reti­ra­rem mata­las­sos i tre­ba­lla­dors soci­als ani­ran a expli­car-los els ser­veis de l'Ajun­ta­ment”.

4. No és reco­ma­na­ble par­lar només del que fa el can­di­dat tot el dia. No fer-se pesat. I, en canvi, cal fer més comen­ta­ris per­so­nals i no par­lar com al Par­la­ment.

5.- Ser trans­pa­rents: cal infor­mar del que es fa, amb qui es reu­neix, per a què i per què. Expli­car la política per dins al ciu­tadà.

6.- Fer tuits amb xifres, eti­que­tes, enllaços i decàlegs breus. Fer ser­vir totes les eines. Exem­ple, Josep Cam­prubí, alcalde de Man­resa: “Aques­tes són les 12 apos­tes que sin­te­tit­zen el pro­grama del PSC #Man­resa: http://​bit.​ly/​in226P”.

7.- Retui­te­jar tot allò que sigui interes­sant, polític o no.

8.- Adme­tre algun error a la xarxa de tant en tant no fa mal. Ningú és per­fecte. Dóna millor imatge adme­tre l'equi­vo­cació que tapar-la...

9.- Pen­sar bé què es diu. No escal­far-se. La imme­di­a­tesa i la velo­ci­tat poden pro­vo­car males inter­pre­ta­ci­ons. Evi­dent­ment, no insul­tar, com va fer al Face­book el número 2 del PP a Mar­to­rell dient que Zapa­tero, Saura i Her­rera hau­rien d'estar a Auschwitz.

10.- No pen­jar res quan s'està par­lant per tele­visió en directe o fent un míting. Ja se sap que no tots els polítics són 2.0. però sem­pre serà millor dis­si­mu­lar-ho.