“Molts canals de la TDT són com ràdio televisada”

Efectivament. A Espanya hi ha hagut una febre en aquesta primera embranzida de la digitalització i ara hi ha una hiperoferta. Això ja va passar en la televisió analògica a Itàlia, i es van adonar aviat que no portava res de nou. La majoria de països d'Europa no estan en aquesta hiperoferta perquè no és model de negoci, és insostenible. La televisió és el mitjà més car. Aquí quan va vindre la TDT, es va fer un desenvolupament molt ampli i després els resultats són uns altres. De fet, van entrar dos agents més en l'inici de la conjuntura socialista, La Sexta i Cuatro, en nom de la pluralitat i per trencar el duopoli Tele 5-Antena 3 i aquesta filosofia ens ha portat al retorn del duopoli perquè la crisi ha fet que Tele 5 i Cuatro pactin i Antena 3 i La Sexta pactin.

Són el mateix grup. Estan en procés de fusió i l'aliança ja l'han fet d'una altra manera: invoquen la filosofia del viver d'empreses que col·laboren en el mateix projecte. Indubtablement el projecte és el mateix. Una altra cosa és que l'explicitació i consolidació del procés davant dels mitjans quedi més difuminada, però l'estratègia i el treball que estan fent és clar. A data d'avui no sé les negociacions, però estaven totalment avançades.

Els continguts són els mateixos o fins i tot s'han empobrit en molts sentits, perquè la crisi fa que produïm menys ficció i més espais de telerealitat, que tenen costos més minsos. Estem en una nova fase en què les grans cadenes hauran d'anar restringint pantalles que tenen obertes i a poc a poc espero que vagin obrint canals d'alta definició, i com que un canal HD se'n menja dos o tres, conforme vagin emetent vagin reduint finestres.

Ara no hi ha canals alternatius. Això de la pluralitat no és de veres. La diversitat de canals no ens ha portat enriquiment de la televisió, la superoferta ens porta a tot el que és de baixa qualitat i que tinguem una ràdio televisada. Quants d'aquests canals són realment ràdios que tenen imatges? N'hi ha molts! I fan ràdio dolenta. A Catalunya no ho patiu tant. I aquestes concessions que hi ha a àmbit estatal, no diré noms, són purs debats incendiaris i quan canviï la conjuntura política no sé de què faran els debats.

Sí, totes aquestes que dius són minses i són insostenibles. El seu finançament ha d'eixir de la caixa publicitària i a cap empresari li és viable. Estem en una situació de poda més que de reproducció permanent de l'ameba. Hem de deixar l'arbre amb 2, 4 o 7 branques, que són potències sanejades, que funcionen, i amb una convivència entre públic i privat suficient.

No sóc gaire optimista perquè les conjuntures polítiques prompte canviaran. Hi havia una proposta de consell de l'audiovisual i si hi havia una cosa important era això, a més de sanejar TVE. El consell no s'ha creat i ja no es crearà. França té un model que pot ser discutible, Gran Bretanya també. Nosaltres tenim un ‘no model' de ‘quita i pon', de l'autoregulació. Hem fet una llei audiovisual que no està mal però no l'apliquem.