A Jordi González

Vull adreçar-me a Jordi González. L'admiro, perquè és un professional versàtil, amb sentit de l'humor i capaç de relativitzar les situacions més grotesques. Domina el mitjà televisiu com pocs, és el rei de la naturalitat i tot el que fa –està en nòmina de Tele 5– intenta revestir-ho amb la seva pàtina personal. Tot? Bé, tot no. Ara combina La noria amb aquesta sensacional ximpleria anomenada Más allá de la vida, un teatret amb una senyora esperpèntica que respon al nom d'Anne Germain i que diu que es comunica amb els esperits. Doncs bé, la setmana passada van convidar al programa els pares de Sandra Palo, la jove que va ser violada, colpejada, atropellada i cremada per quatre individus el maig de 2003. Imagino que deu ser un matrimoni desesperat, enfonsat pel dolor i la impotència, possiblement no gaire ben aconsellat. Anaven allà perquè els havien promès que es podrien comunicar amb la seva filla difunta. I la Germaine va deixar-los anar perles del tipus: “Mamá, no sentí dolor cuando me quemaron” i “Os dejo porque tengo que ir a trabajar con los ángeles”. I, lògicament, els pares sanglotaven sense poder reprimir-se. S'ha de tenir molta sang freda per fer aquesta cruel comèdia, oi? I el Jordi González –que actua d'intèrpret– què en pensa, d'això? Se sent còmode participant en aquesta infàmia? No té temptacions de replantejar-se la seva presència al programa? En principi, un es deu legítimament a la mà que li dóna feina, però hi ha coses que clamen al cel. És de sentit comú, no troben?