La mirada
L'home del temps
No crec que el príncep Felip tingués ni la meitat de gràcia
Doncs a mi m'ha fet força gràcia això del príncep Carles d'Anglaterra fent la informació meteorològica de
la BBC per celebrar el seixantè aniversari de l'emissora. Trobo que va estar bastant divertit i se'l notava raonablement còmode, amb les clàssiques inflexions de veu de la llengua anglesa i un saber estar simpàtic. Ens aporta alguna cosa? No ho crec, però parla prou bé del seu sentit de l'humor. S'imaginen la mateixa imatge traslladada a Espanya? Home, no crec que el príncep Felip tingués ni la meitat de gràcia i suposo que en ple esfondrament de la monarquia espanyola la idea tampoc no cauria gaire bé entre l'opinió pública. Això sí, els mitjans de comunicació monàrquics aprofitarien l'ocasió per deixar anar tot tipus de cursileries sobre la corona: humana, propera, senzilla, campechana, humil... Ahir, a Corazón (TVE) van fer-se ressò de la broma del príncep de Gal·les i van recordar-nos també altres instants relaxats, com quan va ballar samba i quan va atrevir-se a imitar el famós ball de Full Monty.
La següent informació ja va tocar-me una mica més els nassos. Tractava sobre el seu fill Guillem i la seva esposa Caterina, que van inaugurar no sé quina botiga a Londres. Els feien la pilota com si els hi anés la vida i sense cap mena de punt de vista. Home, cal dir que la monarquia britànica encara significa alguna cosa i encara pot anar pel món amb la cara una mica alta, ni que sigui perquè els seus membres no brutegen tant com d'altres que jo em sé.
