La mirada
Les raons de la Pantoja
La senyora llança uns dards d'allò més precisos i enverinats
Talment com si fossin els papers classificats de l'assassinat de JFK o els informes secrets de Bankia tancats amb pany i clau, Antena 3 ha fet pública l'entrevista telefònica a Isabel Pantoja que havia quedat inèdita. No acabava de veure clar per què se l'havien guardat amb aquest zel tan especial. Suposava que per motius de suspicàcies entre emissores rivals, ja que Pantoja té un suculent contracte d'exclusivitat –o alguna cosa semblant– amb Tele 5 i quan no en va fer cas trucant a Espejo público per precisar algunes coses que s'estaven dient sobre ella, suposo que Paolo Vasile devia encendre's d'indignació. Bé, el cas és que finalment hem sabut el perquè. Hem escoltat què deia en la famosa conversa i s'ha de dir que la senyora llança uns dards d'allò més precisos i enverinats. Bàsicament el blanc de la seva ira és el cas Urdangarin. La cantant considera que existeix un flagrant greuge comparatiu entre el tracte judicial i mediàtic que ha rebut ella per la suposada implicació en el cas Malaia i el que s'ha dispensat a la parella formada per la infanta Cristina i el seu cònjuge.
La Pantoja no entén per què a ella se la va engarjolar preventivament de seguida i a Iñaki Urdangarin només se'l va fer anar a declarar. Tampoc li entra al cap que a la infanta Cristina, a qui pertanyen el 50% de les propietats del seu marit, no se li demani cap explicació i en canvi a ella, que no és propietària de cap 50%, se la sotmeti a judicis públics cada dos per tres. Sensacional mossegada, no els sembla?
