El zàping
El periodisme de les sèries
I la premsa? Els guionistes ja ens han signat l'esquela?
El periodisme és mort. Aquesta és la frase demolidora que pronuncia el reporter que interpreta Ben Whishaw a The hour de la BBC, la sèrie de l'estiu passat al Regne Unit. Dita a mitjan anys cinquanta –la sèrie transcorre just en el conflicte diplomàtic pel canal de Suez– però escrita amb la perspectiva actual, la frase no pot ser més encertada. També hi ha una altra frase brillant i recent. La que recorda l'actriu Emily Mortimer, en el paper de productora neuròtica de The newsroom, sèrie de l'HBO, al presentador estel·lar del canal 24 hores: “No fem bona televisió sinó un informatiu.” En un moment de crisi econòmica ferotge però sobretot d'identitat del periodisme, les sèries de la tele idealitzen la feina de les redaccions, converteixen en herois els periodistes (escric això i veig Dustin Hoffman i Robert Redford a The Washington Post), mostren aquell món que ens agradaria que fos
i no la realitat que és.
The hour i The newsroom són les sèries més recents que s'han fixat en els periodistes, en la tele. La britànica s'autohomenatja tot recordant els inicis èpics que alimenten la llegenda del model de la BBC. I l'americana és alliçonadora d'una forma tan il·lusionadora que encara farà despertar més vocacions. I la premsa? Els diaris ja no som els herois de la pel·lícula? Els guionistes ja ens han firmat l'esquela? Ens hem de remuntar a Periodistas i a un cap de local com Jose Coronado? M'agrada més recordar la professió amb la mirada esbiaixada i nostàlgica de la infantesa i pensar en Lou Grant.
