La ràdio que se sent

En català el verb sentir conjuga l'acció d'oir amb la del sentiment. I perquè acompanya, ja sigui al cotxe o al llit, per la proximitat del mitjà, la física i la que desprèn la veu, que manté vincles més poderosos que la imatge... Per aquestes i altres raons, la ràdio se sent, més que s'escolta. Ho va remarcar Iñaki Gabilondo al final del programa Amb tu amb el qual Ràdio Girona celebrava el seus 80 anys en un especial celebrat a l'Espai Caixa de la plaça Poeta Marquina de Girona. Amb més de dues hores dedicades a evocar la nostàlgia, a aquells dies de ràdio en blanc i negre i a relatar la crònica emocional dels anys cinquanta, l'esdeveniment va tenir més present el territori i la seva gent i el present. O sigui, quatre pinzellades de la Girona de províncies, la grisa i de seminaris, i més temps de conversa sobre la Girona del TAV, de la gastronomia top ten i de la innovació. Iñaki Gabilondo, posicionat (“esta tierra –Girona– tiene los pies clavados en la tierra, pero los ojos proyectados muy lejos”), va començar la conducció de l'especial amb un català que recordava una sonoritat valenciana. I va dialogar amb professionals d'aquesta Girona excel·lent: el cardiòleg Ramon Brugada, els xefs Joan Roca i Marc Gascons, d'Els Tinars de Llagostera, i Cristòfol Colón de La Fageda; i amb l'actuació musical de The Pepper Pots.

No falten en aquests esdeveniments els habituals: polítics i periodistes. L'alcalde Carles Puigdemont va intentar donar-li un titular amb una anècdota dels seus temps a la premsa. “Ho sento, m'ha sortit massa llarg”, va dir, referint-se a la frase que sempre deia un veterà periodista gironí. I en la tertúlia, per parlar de Girona, Gabilondo va tenir uns especialistes en aquests menesters, Josep Maria Fonalleras i Rafael Nadal. L'exalcalde Joaquim Nadal també era a la sala i, en veure'l, Gabilondo li va dedicar unes paraules. En un especial d'aniversari és obligat mirar enrere. I la publicitat és perfecta perquè s'arrapa a la memòria col·lectiva: un dels moments va ser la locució d'anuncis històrics per part de dues veus que, tot i els anys, mantenen l'adjectiu de radiofònica, Jaume Teixidor i Josep Maria Amargant. El record es va escenificar amb la veu de la locutora Francina Boris, traspassada recentment. L'actual directora de Ràdio Girona, Carme Martínez, va evocar la primera veu de l'emissora i va homenatjar un altre mestre, que reuneix tres conceptes, Girona, periodisme i ràdio: Narcís-Jordi Aragó. L'especial va tenir el llaç final perfecte, que és quan hi ha una interrupció, una última hora. “Si veig Jaume Serra [el director de SER Catalunya] és que hi ha notícia”, va dir Gabilondo. Tot rodó: pregunta, doble pregunta i data.