La llei del silenci

Actu­al­ment, els mit­jans de comu­ni­cació són una part fona­men­tal de la nos­tra vida, perquè sense ado­nar-nos-en, han adqui­rit una importància, que anys abans era insos­pi­tada. Tro­bem les seues influències en tots els àmbits: soci­als, cul­tu­rals i polítics. En el segle XXI aques­tes pos­si­bi­li­tats han aug­men­tat con­si­de­ra­ble­ment, gràcies a la tec­no­lo­gia de la comu­ni­cació i sobre tot a inter­net i a la interacció de la gent a través de les xar­xes soci­als. Ara tots podem atre­vir-nos a opi­nar públi­ca­ment, a dir-ho abso­lu­ta­ment tot i sense por i a exer­cir així una democràcia par­ti­ci­pa­tiva entre tots.

El que passa és que hi ha gent que no se n'adona d'aquest fet. No es fa un ús ade­quat d'aques­tes eines fona­men­tals per tal d'arri­bar al poble, a la gent; la llei del silenci que s'aplica a l'hora d'infor­mar a la ciu­ta­da­nia sobre el que es ver­ta­de­ra­ment impor­tant a través dels gabi­nets de premsa, i més con­cre­ta­ment la infor­mació que donen al poble a través de les seues webs, recorda pode­ro­sa­ment a soci­e­tats “distòpiques” plan­te­ja­des per George Orwell i Adolf Hux­ley fa més de cin­quanta anys, pre­nent-nos un poc com a imbècils o inge­nus a tots els ciu­ta­dans- Jo no crec que a Silla sols pas­sen coses rela­ci­o­na­des amb la vida cul­tu­ral, els esports o la vida, obra i mira­cles de l'equip de govern.

No tan sols passa en la pobra uti­lit­zació de la web, perquè també passa amb la tele­visió, on sols s'eme­ten els ple­na­ris, amb una rea­lit­zació penosa, tot s'ha de dir, les pre­sen­ta­ci­ons falle­res i els “varietés” que fan a l'estiu a la plaça del poble; pit­jor encara quan engan­xen la senyal de Canal Sur, que té collons la cosa! que puguem veure la tele­visió anda­lusa però no tin­guem accés a RTVV, per culpa del seu tan­ca­ment, o a TV3 perquè tenen por a que la veiem els valen­ci­ans, ambdós casos per culpa del PP. Però, sense des­viar-me del tema, també fa ver­go­nya que tenint l'opor­tu­ni­tat d'uti­lit­zar altres recur­sos, com la senyal digi­tal de la TV o l'emis­sora de radio muni­ci­pal, aban­do­nada des de fa molts anys, no ho facen

Així mateix és incom­pren­si­ble que els par­tits de l'opo­sició siguen incapaços, lle­vat de Com­promís, de posar en fun­ci­o­na­ment ins­tru­ments d'infor­mació alter­na­tius, com pàgines web, que suplis­quen la ine­ficàcia muni­ci­pal. Limi­tar-se, com fan alguns, a llençar tris­tos pam­flets és sen­zi­lla­ment una prova d'haver-se que­dat anco­rats en el segle pas­sat. En aquest estèril pai­satge infor­ma­tiu hem de agrair l'atenció que ens pres­ten els mit­jans públics de fora de la ciu­tat i en espe­cial les pàgines del Punt/Avui, que des de fa tants anys té una presència fixa i eficaç en el poble.

És incom­pren­si­ble que tenint les eines, i nom­bro­sos estu­di­ants i pro­fes­si­o­nals del peri­o­disme i comu­ni­cació audi­o­vi­sual amb ganes d'apren­dre, d'aju­dar i de demos­trar que amb esforç i talent es poden fer coses molt interes­sants, el govern que tenim no ho faça Amb això s'anul·la més la pos­si­bi­li­tat que tots par­ti­ci­pem de manera activa i no sols pas­siva del que passa al nos­tre poble. Podem veure exem­ples com la tele­visió de Sueca o l'emis­sora de ràdio muni­ci­pal de Picas­sent, on s'han sabut adap­tar per­fec­ta­ment als temps que cor­ren i no han tirat al fem els recur­sos mate­ri­als i humans de què dis­po­sen, fent una pro­ducció audi­o­vi­sual pròpia amb la qual els ciu­ta­dans tenen una pla­ta­forma per a inte­grar-se més direc­ta­ment al que passa dia a dia al seu poble.

Amb el tan­ca­ment de RTVV, és més neces­sari que mai uti­lit­zar altres mit­jans alter­na­tius al nos­tre poble. I perquè la gent estiga infor­mada i inte­grada en el que passa ací, neces­si­tem d'una infor­mació local com cal, divul­ga­tiva, infor­ma­tiva i d'entre­te­ni­ment, que siga un vehi­cle per a la llen­gua, per a les tra­di­ci­ons i la par­ti­ci­pació activa de tots nosal­tres.

Com diu Manuel Cas­tells, el que fa interes­sant l'ús dels mit­jans de comu­ni­cació en les soci­e­tats d'avui en dia és que els pro­ces­sos que tenen per a uti­lit­zar-los són oberts i fan acti­var altres meca­nis­mes, el pen­sa­ment crític, l'espe­rança, la soli­da­ri­tat i la democràcia entre la ciu­ta­da­nia. El govern que tenim encara no s'ha ado­nat, o no vol ado­nar-se'n i s'auto enga­nya ,i, per tant, enga­nya al poble, cre­ient que encara fun­ci­ona el sis­tema en què vivíem fa vint anys. No tenen capa­ci­tat per accep­tar cri­ti­ques, no saben quin es l'autèntic joc de la democràcia, sols ente­nen el joc de gover­nar sense tin­dre en compte els ciu­ta­dans. Per això no els interessa de cap manera ficar-se al dia en aquest aspecte, perquè se'ls veu­ria el cul i els fa por, molta por. Ens volen adoc­tri­nats i ala­cai­guts perquè no par­lem, ni opi­nem. És una manera de ser cohe­rents amb les seus polítiques: tirar al fem i des­a­pro­fi­tar opor­tu­ni­tats.