Diguem que és real tot i ser gravat

amb una quota de pantalla del 21,4% –una audiència mitjana de més de 400.00 espectadors a Catalunya i prop de 3 milions a l'Estat –, que són les xifres que va fer dilluns l'estrena a Tele 5 de Supervivientes, no es pot dir que el reality estigui mort. Un gènere entès com a xou de convivència que busca menys l'entesa i més el conflicte, i tot això enregistrat per càmeres, que se suposa que tot ho veuen i capten sobretot l'espontaneïtat, el succés no previst, el directe... El reality es manté com a l'eix programàtic d'una cadena, Tele 5, que va ser la primera a apostar-hi –i l'única que ho continua fent– fa catorze anys quan va estrenar el revolucionari Gran hermano, i en veure que seria el futur dels continguts audiovisuals de la pròxima dècada. Però la dècada ja ha passat i les connotacions orwellianes del títol i del concepte ningú no se les creu. Crec en el guionista, en el director de programa, en qui fa la selecció de càsting, que pel camí ha discriminat el ciutadà anònim per reconvertir el reality en l'oficina de l'Inem televisiu per als personatges famosos sense ofici ni benefici o que ja no brillen sota els focus. I crec sobretot en el rol del presentador i la copresentadora, professionals, molt importants per fer espectacle, que és del que tracta el reality. Illes suposadament desertes, campaments d'estiu a la serra madrilenya, un autobús o una casa que és un plató... l'escenari també és determinant perquè tant els espais oberts –en aquest cas juguen a la contra de la idealització de la natura salvatge– com quatre envans que fan una habitació amb llit o jacuzzi, tenen més de teatre mal muntat que d'improvisació real. I perquè el guió és la base de tot, potser per això el reality que al final s'ha imposat és el que ha passat per una sala d'editatge i no pel punt de vista de la sala de realització. El muntatge aconsegueix que ens ho creiem, molt més que la veracitat i realisme que se li atribueix a una escena rodada amb càmera en mà. Ens creiem més el que s'ha gravat que el que se suposa que és directe. Ens creiem més Pesadilla en la cocina que Supervivientes.

A