«Sálvame», el «salvador»

Potser és trist, però és així. Sálvame s'està convertint aquest estiu en el salvador de Tele 5. De fet, no salva els còmputs globals de la cadena –tercera opció a l'Estat– però és de les poques ofertes que li funcionen. Potser és simptomàtic del tipus de públic de Tele 5. El programa és frívol, es riu d'ell mateix i, hereu d'Aquí hay tomate, es basa en muntatges i safarejos de famosos de tercera. La principal novetat és que es nodreix gairebé només dels personatges que té de tertulians i de trifulgues que hi ha entre ells. El programa va néixer per seguir els xous de telerealitat de la cadena, però de seguida va veure que era millor seguir el xou del propi plató. Sálvame ha aconseguit aixecar la fins ara paupèrrima tarda de Tele 5. I vistos els bons registres també de l'edició golfa –com li deien–, van decidir apostar-hi en una de les franges més complicades: el divendres. A la matinada va fracassar, però en un moviment arriscat se'l va passar al prime time i l'edició deluxe –ja he dit que es riuen d'ells mateixos– ha guanyat tots dos cops l'imbatible DEC i ho ha fet sense grans convidats, només asseient com estrelles a Pipi i Belén, tots dos ja en nòmina de l'espai.