InfoTV presentarà a Dénia i Gandia el documental sobre els valencians a Nova York
Uns 15.000 valencians van emigrar als Estats Units i el Canadà ara fa cent anys
Dos documentals d'InfoTV donen llum sobre un fenomen de gran impacte a la Marina, la Safor i altres comarques valencianes. Uns 15.000 valencians van emigrar entre 1906 i 1920 al Canadà i els Estats Units, fugint de la misèria i dels abusos dels senyorets i per buscar allà el pa i el futur que ací no tenien. Aquesta és una de moltes conclusions a què ha arribat la investigació exhaustiva feta per la productora InfoTV els últims dos anys i mig, dins del projecte “Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York”, i que es vora reflectida en dos documentals que voran la llum a primers de novembre. Es tracta de “Cap a la terra promesa” i “Adéu, Amèrica”. L'any que ve n'arribaran dos més, per tancar la sèrie.
L'acte de Dénia de dimecres 5 tindrà lloc al Teatre Auditori del Centre Social, carrer de Calderón, 4, a les 19.30 hores i comptarà amb la presència, com a convidats, de la majoria de les 150 persones que apareixen entrevistades als dos documentals, filles, nétes, nebodes o renétes d'aquells emigrants de principis del segle XX.
L'estrena a Gandia serà dijous 6, també a les 19.30 hores, i se celebrarà a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, coneguda popularment com la Casa de la Marquesa.
Una migració sobretot d'homes
Els documentals expliquen que aquella va ser, sobretot, una emigració d'homes. Però també hi ha pobles, com ara Pego, Murla o Pedreguer, on les dones que se'n van anar se situen entre el 10 i el 20 per cent del total.
Els valencians s'hi van instal·lar majoritàriament a Nova York, ciutat i estat, i Connecticut, que és l'estat més valencià d'Amèrica. El 1920, milers de valencians eren veïns de ciutats com Bridgeport, New Britain, Shelton, Derby, Ansonia, Waterbury o Hartford, la capital.
La recerca també ha trobat nuclis importants d'emigrants valencians a Pennsylvania, Ohio, New Jersey, Delaware, Massachussets o Virgínia Occidental, a més del Quebec i Ontario, al Canadà.
Al principi, van treballar sobretot en la construcció i manteniment de vies de tren i de carreteres. I en les mines de carbó de Pennsylvania, Virgínia Occidental i Ohio. Però, a poc que podien buscaven treballs més regulars i suportables en les fàbriques tèxtils o metal·lúrgiques de la costa Est americana, com ara la Ford Motor Company, l'American Brass, Stanley Works, Landers, Fafnir Boerings, Remington Arms o la Columbia Records, estes últimes a Bridgeport. Allà podien guanyar fàcilment vora 200 pessetes a la setmana, contra els 3 o 4 jornals, d'una pesseta al dia, que feien ací cada set dies.
L'impacte de les crisis del 1921 i 1929
Lamentablement per als milers de valencians desplaçats a Amèrica, les crisis econòmiques del 1921 i del 1929 els van deixar massivament sense faena i, en molts casos, van preferir tornar a casa a continuar regirant contenidors de fem per poder trobar qualsevol cosa per menjar.
Fins i tot molts van haver de ser repatriats en condicions ben precàries. Per acabar-ho de rematar, el 1921 va entrar en vigor la primera llei nord-americana que limitava l'entrada de treballadors estrangers i, en la pràctica, l'emigració valenciana va quedar reduïda pràcticament a zero.
Però en tornar ací molts ho van poder fer amb els diners suficients per comprar terra i abandonar per a sempre la dependència del cacic. En molts pobles, el poder dels senyorets, omnímode fins aleshores, es va reduir notablement, perquè ja no van ser els únics amos de la terra.