Comunicació

DAVID GARCÍA

GUANYADOR DEL CONCURS ‘TOP CHEF' D'ANTENA 3

“La tele potencia la cuina”

Més enllà de la tele, vol que el restaurant familiar sigui gastronòmic

Al restaurant de casa sempre hi trobaves taula; ara estem en tres mesos de llista d'espera
Catalunya.La final
va batre rècord d'audiència a Catalunya i va ser l'espai més vist: 577.000 espectadors (24,8%)Estat espanyol.
El programa es va acomiadar amb doble rècord de temporada: 3.304.000 espectadors (21,3%)

Està en un núvol. Amb 26 anys és cap de cuina i propietari del restaurant Grup To +. I és el guanyador de la segona edició del concurs Top Chef d'Antena 3. David García Cantero, de Palà de Torroella (Bages) es va imposar en la final catalana a Marc Joli, del restaurant Cal Músic Taverna de Figueres. David va convèncer el jurat amb un menú compost de sorell, colomí amb tubercles, cacauet i regalèssia i cítrics amb te matcha, curri i espècies.

Era una final catalana i complicada. S'hi veia guanyador?
Quan estàs gravant, in situ al plató, no t'imagines en cap moment el fet de poder arribar on arribes. A més, sóc un tipus de persona que no em marco objectius a llarg termini; sóc una mica com les formiguetes. Quan vaig entrar a Top Chef només volia passar la primera setmana; un cop ho vaig fer, volia quedar-me la segona i així anar fent. I quan estàs plantat davant de la final, ja que hi era vaig pensar que, costés el que costés, volia guanyar. La veritat és que en Marc [Joli] no m'ho va posar gens fàcil.
La seva vinculació amb la cuina ve per tradició familiar. Sempre ha volgut ser xef?
Vinc de família restauradora. Els meus avis van obrir un restaurant, fa vora de 42 anys, el restaurant Tomàs situat a Palà de Torroella. Van continuar els meus pares, amb la curiositat que quan vaig néixer jo, la meva mare es va posar de part quan estava a la cuina. És un poble molt petit i no hi havia gaire mainada i sempre estava al restaurant, com si diguéssim, mamant la cuina. No era bon estudiant i als setze anys vaig decidir dedicar-me a l'hostaleria. I de la mà d'un molt bon pastisser, en Jordi Pujol, que és mestre artesà d'Espanya del 1995, em vaig acabar d'enganxar a aquesta feina. I vaig posar-me al capdavant del restaurant familiar junt amb la meva parella, la Clàudia.
Durant l'emissió del concurs, al restaurant heu tingut un augment de reserves? S'ha notat l'interès de l'audiència?
Actualment estem en tres mesos de llista d'espera per venir a menjar a casa. Al restaurant To+ sempre hi trobaves taula sempre. El programa hi ha influït moltíssim. Ha estat molt important.
Què n'espera, del premi? A partir d'aquí quina és la perspectiva de futur?
La meva idea és poder convertir el restaurant en un espai gastronòmic, que tingués un caràcter gastronòmic i que fos reconegut no només per Top Chef sinó perquè en David hi cuina i cuina bé.
El fet d'arribar dos cuiners catalans a la final és simptomàtic del lideratge de Catalunya en la gastronomia?
Tot pot influir. Tenim un molt bon producte i una gran base de receptes i d'història sobre la cuina. I sí que és veritat que hi influeix que Catalunya és una gran terra de cuiners amb dos dels millors restaurants del món separats per menys de 60 quilòmetres de distància: El Bulli de Roses i El Celler de Can Roca de Girona. Alguna cosa hi ha. Una màgia especial que fa de Catalunya una gran terra culinària.
Els programes de cuina estan de moda. Pensa que el reality afavoreix o que per contra frivolitza aquesta feina?
Penso que ajuden a potenciar la cuina perquè fa que s'acosti als fogons gent que no n'és gaire seguidora, fa que se li desperti el cuc per la cuina. Els programes de cuina a la tele són molt positius.
En aquesta segona edició, el programa ha remarcat especialment el to de reality amb els enfrontaments entre en Carlos i en Marc. Formava part del joc o era real?
Puc comentar poca cosa perquè en aquestes situacions intento quedar-me sempre al marge. L'enfrontament hi ha sigut, és el que s'ha vist davant les càmeres i és el que ha passat. Basant-nos sempre que això és un concurs, i que només pot guanyar una persona, ens convertim tots en animals, una miqueta en feres que perseguim el mateix objectiu. I sovint es desperten sentiments com és el cas d'en Marc i en Carlos, que no van congeniar bé. També és veritat que una vegada s'ha acabat el programa, s'han assegut, han fet una beguda junts i han pogut xerrar i és important.
Perquè la tele i el reality ho magnifiquen...
En aquest cas en cap moment la televisió ha intentat manipular la imatge.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia