El paradís sense El Duque

El Sin tetas no hay paraíso post-Duque és una altra sèrie. Han mantingut la majoria de l'elenc femení però n'han renovat completament la resta. Han buscat nous policies i nous narcotraficants i sobretot han donat un gir de 180 graus a la protagonista. Conscients que s'havien quedat sense el ganxo principal, han apostat pel trencament i per la coralitat, sense només un galant. De fet, els dos nous protagonistes masculins no tenen ni una quarta part del carisma del seu predecessor. Representa que han passat quatre anys i tot és molt diferent a la vida de les noies (malgrat que a simple vista estan igual); el primer capítol, diumenge, va servir d'introducció a tota aquesta nova vida, aquesta nova sèrie. No es va perdre en cap moment el ritme, amb girs constants, i un cop d'efecte final que deixava amb ganes de més. Un altre punt bo de la sèrie de Tele 5 és la imatge: res es roda en decorats. Però potser els canvis han estat excessius i hi falten massa personatges antics; hi ha alguns fans decebuts que no entenen que la màxima de «renovar-se o morir» s'hagi portat tan a l'extrem; altres, ho aplaudeixen. Al cap i a la fi, la sèrie continua sent líder: l'audiència de moment diu que sense El Duque segueix havent-hi paradís.