InfoTV presenta el segon documental dels valencians de Manhattan a Dénia
Juli Esteve i la productora que dirigeix posa en valor les peripècies d'aquelles persones que van emigrar a causa de la crisi del 1921
Dimecres que ve, 3 de juny, InfoTv estrena a Dénia el documental “Adéu, Amèrica”, el segon de la sèrie “Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York”.
És la continuació del primer documental, que van estrenar el mes de novembre. En este cas, conten com els valencians emigrats als Estats Units van patir d'una manera directa la crisi econòmica del 1921, que els va obligar a tornar massivament a casa, perquè literalment morien de fam.
D'altres ja havien tornat o tornarien més tard amb diners en la butxaca. Fóra com fóra, l'experiència americana els va marcar per a tota la vida i ací molts van dur, gràcies als anys passats als Estats Units i el Canadà, una vida millor.
Els documentals expliquen que aquella va ser, sobretot, una emigració d'homes. Però també hi ha pobles, com ara Pego, Murla o Pedreguer, on les dones que se'n van anar se situen entre el 10 i el 20 per cent del total.
Els valencians s'hi van instal·lar majoritàriament a Nova York, ciutat i estat, i Connecticut, que és l'estat més valencià d'Amèrica. El 1920, milers de valencians eren veïns de ciutats com Bridgeport, New Britain, Shelton, Derby, Ansonia, Waterbury o Hartford, la capital.
La recerca realitzada pels documentalistes d'InfoTV, també van trobar nuclis importants d'emigrants valencians a Pennsylvania, Ohio, New Jersey, Delaware, Massachussets o Virgínia Occidental, a més del Quebec i Ontario, al Canadà.
Al principi, van treballar sobretot en la construcció i manteniment de vies de tren i de carreteres. I en les mines de carbó de Pennsylvania, Virgínia Occidental i Ohio. Però, a poc que podien buscaven treballs més regulars i suportables en les fàbriques tèxtils o metal·lúrgiques de la costa Est americana, com ara la Ford Motor Company, l'American Brass, Stanley Works, Landers, Fafnir Boerings, Remington Arms o la Columbia Records, estes últimes a Bridgeport. Allà podien guanyar fàcilment vora 200 pessetes a la setmana, contra els 3 o 4 jornals, d'una pesseta al dia, que feien ací cada set dies.