“Merlí és el doctor House de l'institut”

A l'autor de la sèrie, Hèctor Lozano, se li va acudir a partir d'una conversa que va tenir amb un amic, professor de literatura, que era molt poc convencional, peculiar. Va pensar que seria una bona idea com a personatge de sèrie televisiva, i va triar la filosofia perquè li interessa.

No, el personatge estava molt ben dibuixat en el guió, molt ben plantejat. Era molt clar quin peu calça en Merlí, quin tipus de defectes i virtuts té. De seguida em va donar molta trempera, perquè empatitzava amb bastants aspectes del caràcter d'en Merlí. No he tingut una referència concreta, un model concret d'un professor concret. Evidentment he pensat en els meus professors i alguns, com el de filosofia en concret, que em van fer agafar interès per aquesta temàtica i que eren amens. Però el personatge ja estava escrit en aquesta línia i el que he fet ha estat fer-me'l meu, cosa que no m'ha costat gaire perquè m'hi he trobat molt a gust des del principi.

Les coses que pensa, les maneres d'actuar, el concepte que té d'ensenyar la matèria, els seus objectius, que són bàsicament que els alumnes reflexionin pel seu compte, i també el seu caràcter. És un paio compulsiu, una mica visceral en la manera de fer les coses. Predica la reflexió però ell no la practica gaire..., depèn en què.

Exacte. És contradictori, desconcertant, imprevisible... I en la relació amb les dones també és quelcom que conec [riu].

És la pel·lícula de referència i evidentment tenen punts en comú: el professor que motiva els alumnes i els fa fer coses diferents. Però només és això. Anirem veient que a més de motivar els alumnes té també uns defectes i comportaments crítics i censurables. Hi ha una altra referència, no estrictament d'ensenyament: que en Merlí seria el doctor House de l'institut, un paio que no cau bé a tothom precisament pel seu comportament.

Sí, ni galant ni heroi, ni res d'això. Té virtuts però també molts defectes que anirem veient al llarg de la sèrie. És un personatge que crea tensions en el claustre de professors, problemes amb famílies d'alumnes... En el fons té bones intencions, però els seus mètodes són poc ortodoxos.

Penso que sí, i es veurà al llarg dels episodis. Hi ha una part que és sèrie d'institut, que és tot el món de l'ensenyament, tant des de la perspectiva dels alumnes com des de la dels professors. Però veurem uns adolescents, nois i noies, amb unes personalitats molt definides, amb problemes diferents i amb problemes familiars, personals, psicològics de diferent ordre. Per tant, sí que pot ser una bona radiografia dels joves d'ara. I els espectadors d'aquesta edat s'hi poden sentir prou identificats.

No sé per què. A vegades fas una sèrie de ficció i és molt realista i no està inspirada en cap cas real... Depèn del talent del guionista a l'hora d'escriure i de fer dialogar els personatges. L'Hèctor [Lozano] s'ha assessorat sobre el món de l'ensenyament i la filosofia a l'hora de confegir el personatge i de mostrar les classes de filosofia i els problemes interns que hi ha en un institut.

Si més no serà un recordatori. No veurem a tots els capítols constantment la classe de filosofia ni dissertacions de reflexions dels filòsofs. La sèrie alternarà moments i seqüències de reflexions dels filòsofs que la gent podrà revisar si hi està interessada i després veurem trames personals dels personatges, no només d'en Merlí, sinó també dels estudiants, dels professors. Sí que és veritat que, com que cada capítol està dedicat a un filòsof, algunes de les reflexions seran el fil conductor i serviran a en Merlí per aplicar-les a problemes reals que poden passar ara i que els adolescents poden experimentar. En Merlí fa servir la filosofia per ser més didàctic i aplicar-la a la vida real.

D'entrada haig de dir que hi ha molt bona professió. Potser fa uns anys la ficció catalana versava sobre una temàtica i sobre un estil determinat. Darrerament, s'ha evolucionat, han canviat objectius, temàtiques i també el tractament narratiu. Han millorat les nostres produccions audiovisuals. Va en la bona línia de canvis i variacions.