El Zàping
El millor país del món
Gemma Busquets/ @gemmabusquets
Fan enveja els que ens visiten pel que senten i ens fan redescobrir (i estimar) Catalunya a través d'ulls forasters
En la literatura de viatges es repeteix la idea que al capdavall el destí no és el que ens quedarà un cop haguem fet les maletes sinó les persones amb les quals hem compartit moments. El guia, el ciceró, adquireix un paper principal en tots els viatges pensats més com una experiència i no com un producte d'oci massiu; ningú no vol fer el turista. Ho diu el realitzador nord-americà Trevor Hawkins, que amb la seva parella, Cori, van ser els primers viatgers de Catalunya Experience , que TV3 va estrenar dimecres: “Quan coneixes gent d'un lloc que et pot capbussar en la seva cultura és una experiència molt més autèntica que viatjar per una terra desconeguda mirant com un turista.”
TV3 ens ha ensenyat Catalunya, per dalt i per baix, del dret i del revés; des de l'aire, des del mar, des de les postals més icòniques, en rutes per caminar, gastronòmiques... Hi ha hagut canvis en el format, d'una sèrie documental paisatgística amb veu en off a involucrar el guia en el viatge. A Catalunya Experience la voluntat és una altra: que els visitants tinguin experiències al llarg del recorregut. I en aquest primer episodi, els hem vist fer submarinisme a les aigües del cap de Creus, veure la Garrotxa en globus, però també escenes més turístiques, com ara fer fotos al parc Güell o visitar Portlligat. Gaudí i Dalí; ambaixadors patrimonials. Però a Trevor i Cori, com a nord-americans, els sorprenia el pas de la història; així ho van notar entre els murs benedictins de Sant Pere de Rodes o a can Garganta, una masia del 1380 de la Garrotxa, mentre la mestressa torrava castanyes al foc. Catalunya Experience vol ser molt més que un videoclip turístic, amb seqüències i imatges belles; hi ha voluntat exportadora; és un programa de tele per ensenyar el país al món –amb l'aposta de l'anglès– i donar-lo a conèixer: la llengua, la cultura... A vegades fan enveja els que ens visiten –feia temps que no escoltava tantes rialles obertes a la tele– pel que senten i per l'emoció que expressen i ens fan redescobrir (i estimar) Catalunya a través d'ulls forasters. Tot és tan bonic i idíl·lic que fa que estiguis en el millor país del món.