«Física o química» (4a part)

Ja ha tornat la sèrie més criticada, no només per associacions d'espectadors, sinó també per pares i entitats d'ensenyament. Després de pujar el to l'any passat fins dalt de tot, sembla que Física o química ha tornat a l'estatus anterior, amb el sexe com a eix principal però no l'únic. Com que tot gira sobre romanços, continuen embolicant profes i alumnes, ara, però, les trames adolescents no se centren en trios i problemes de castedat sinó en una malaltia i, sobretot, un embaràs, que de moment la noia vol tirar endavant. Juguen, a més, amb el fet que el pare és el més inesperat, el xulo malote de l'insti, que intenta canviar. La seva relació amb el gai que a l'inici era el blanc dels seus atacs és del millor de la sèrie. També ens agrada la incorporació de Marc Clotet, conegut per l'audiència catalana per fer de Iago a El cor de la ciutat. La seva trama és de les que més promet. La resta és de moment bastant anodí. Fins i tot el personatge d'Alma, dels millors, ha quedat desdibuixat. La sèrie continua sent de les més mal fetes (amb moments ridículs) i amb més males interpretacions, però entreté (potser menys que abans, comença a repetir-se), sobretot al públic juvenil, que, de fet, és a qui es dirigeix.