El català viu, que es veu i s'escolta

Escoltar “pendó” a TV3, ara, més de trenta anys després, resultaria excessivament conservador, propi d'un català acadèmic però no del carrer. Però en el seu moment, l'emissió de Dallas en català i “Sue Ellen, ets un pendó” va ser tot un cop d'efecte i l'inici de la relació de TV3 amb el doblatge, i per tant amb la funció normalitzadora del català. Tot va començar amb una frase –de fet, era un diàleg– que no deixa de ser anècdota però que ha quedat en la memòria col·lectiva com a sinònim de la feina feta per la cadena pública catalana amb la llengua. “És una qüestió de registre”, explica Ernest Rusinés, el cap d'Assessorament Lingüístic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). “Se'n va parlar molt perquè eren els inicis, es doblava molt poca ficció i s'estava fent un camí. Segurament la versió original tenia una expressió més bèstia i ara no hi hauria cap problema; en el seu moment per prevenció i autocensura es va optar per aquesta expressió.” L'assessor lingüístic i traductor Josep Maria Fulquet ho reconeixia en l'emissió de l'episodi de la sèrie Els dies clau dedicat a TV3. “Vaig optar per aquesta solució que no feria sensibilitats.”

El pendó ha quedat enrere i en les telenovel·les i sèries d'èxit de TV3 hi hem escoltat expressions com “puta”, “per què no te'n vas a prendre pel cul”, “que se'n vagin a la merda”... “En el doblatge, en cap cas no hi ha la instrucció d'estalviar-se expressions de l'original, la instrucció és que la versió catalana ha de reflectir l'original i si l'original és malparlat, també ho ha de ser la versió catalana”, destaca Ernest Rusinés.

Els criteris i el model de llengua de TV3 es poden consultar de forma oberta en una web, concebuda com a eina de treball intern per l'equip de lingüistes, que no arriba a la trentena de professionals, de TV3 i Catalunya Ràdio. La web ésAdir: www.esadir.cat , que recentment ha complert deu anys, ha passat a ser un instrument de servei públic, a l'abast de tothom, però com a eina especialitzada s'utilitza sobretot per guionistes, traductors, periodistes, assessors de la llengua...

La llengua és viva i no es tracta d'un català encarcarat sinó d'“adequar-se al context; no és un model monolític” i Ernest Rusinés recorda el cas de l'emissió del telefilm Terra baixa (2011) amb un notable èxit d'audiència. A l'altra banda hi ha per exemple el cas d'El crac o de Plats bruts, una comèdia que també va ser transgressora, més aviat gamberra en qüestió de llengua; hi havia fins i tot un episodi burleta en aquest sentit. Ernest Rusinés afegeix un altra característica important del doblatge amb l'objectiu de tenir una llengua natural, i és la de defugir els calcs, que el castellà ha mantingut i amb el temps “l'orella castellana arriba a pensar que són girs naturals, però de fet són calcs de l'anglès, que és la llengua que impera”. Com es resol? Es fa buscant expressions genuïnes i la naturalitat perquè “el calc dóna lloc a locucions rares, estranyes”. De totes maneres, quant a les pel·lícules, el gran criteri de traducció és que “no es pot desconcertar l'audiència; si el film s'estrena en castellà, no podem informar-ne amb un títol en català”. Una altra cosa són els clàssics que en el cas de la mort d'un actor o actriu es fan “traduccions que l'espectador reconegui”.

Hi ha el doblatge però també hi ha la divulgació i demostrar que la llengua es apta per a tots els registres. Aquest és el cas de la sèrie de gènere Nit i dia sobre el món policial, judicial i forense. “El guió és el que marca el to i hi ha una adaptació lingüística”, remarca Rusinés.

Hi ha generacions d'espectadors que van veure animació en castellà i per això la versió catalana és deutora de la castellana per evitar donar referents allunyats del que s'ha vist en castellà, tot i que amb el temps es van replantejant les traduccions. Així, les expressions típiques de Bugs Bunny, en l'anglès original, What's up, doc? i That's all, folks s'han traduït per “Què passa, nano?” (en castellà: “¿Qué hay de nuevo, viejo?”) i per “I res més, companys” (en castellà: “Eso es todo, amigos”). Inicialment “Què passa, nano?” es va traduir per “Què hi ha de nou, mestre?”: el mestre heretava el concepte del viejo en castellà, si bé l'anglès usa doc, abreviatura de doctor. La web també recull la traducció dels personatges de Barrio Sésamo, en castellà Teleñecos. Es va traduir al català a TVE Sant Cugat (Barri Sèsam) i el genèric muppets no s'hi va traduir mai. La web recomana que quan parlem d'aquests personatges en general en diem ninots o, si necessitem al·ludir a la denominació específica, ho deixem amb el nom original, com es va fer en el títol d'Els Muppets triomfen a Manhattan.

Ningú no és perfecte (1959) és el títol en català d'aquesta comèdia clàssica de Billy Wilder que en castellà es va traduir Con faldas y a lo loco. L'original en anglès és Some like it hot. és a dir “a alguns els agrada calent”, idea que es va mantenir en francès amb Certains l'aiment chaud i en italià com a A qualcuno piace caldo. El títol en català es va posar després d'un concurs convocat per TV3 coincidint amb el doblatge en català de la pel·lícula. I es va decidir prendre com a títol la frase final dita per l'actor Joe E. Brown quan demana al personatge de Jack Lemmon que es casi amb ell. TV3 la va emetre per primer cop un Sant Joan, el 24 de juny del 1992.

A James Bond, el Martini amb vodka li agrada “sacsejat, no remenat”. És com es va traduir shaken, not stirred. L'agent 007 és un dels noms propis de la ficció llistats a la web, que és de consulta oberta. Amb l'emissió al català d'altres sagues cinematogràfiques, com El senyor dels anells, 's'han afegit a l'apartat www. esadir.cat/filmoteca que permet comprovar si una pel·lícula ha estat doblada o subtitulada al català i amb quin títol. Hi ha més d'11.800 fitxes que s'amplien setmanalment, a partir de les noves emissions de TV3 i de les estrenes al cinema. També hi ha clàssics: Perseguit per la mort (1959) de Hitchcock, (el títol en castellà: Con la muerte en los talones). Es va estrenar l'1 de desembre del 1996.