“Hi ha evolució sense trair l'ànima”

Teníem la sensació que en la primera temporada destacava sobretot la incomoditat dels personatges, els nervis de les primeres trobades, i en la segona, hem buscat la seguretat, el que vol dir que la sèrie és més lleugera i fresca, té més ritme i energia i s'acosta al to de comèdia romàntica.

Clarament passa, i amb les històries noves hem buscat menys transcendència, plantejament de joc, de divertiment.

Sí, es deia que era lenta, però nosaltres no ho creiem. Era una sèrie plena de subtext que demanava silencis, cosa difícil a la tele, perquè hi ha gent que no veu la tele, sinó que la sent mentre fa altres coses: és a la cuina, amb els nens... Com a primera temporada, ens agradava molt que tingués aquest esperit de silencis. Com a segona temporada, cal que es faci una evolució i l'hem feta cap a la frescor i, en general, cap a la comèdia romàntica.

No hem fet cap canvi radical; fora radicalismes. El públic a qui va agradar la primera temporada veurà la segona i també li agradarà. Volíem una evolució sense trair l'ànima de la sèrie. Té un esperit de continuïtat i hi hem afegit un seguit d'ingredients que aquest esperit es potencia d'altres maneres.

Ens hem permès ampliar una mica l'edat, però, majoritàriament, el perfil de personatges és de gent jove. Sí que és cert que hi ha personatges de més edat, hi ha un parell de cites protagonitzades per gent amb moltes experiències personals, que han tingut matrimonis, una vida al darrere. Toquem un perfil que no havíem vist en la primera temporada. És el cas de la cita entre els actors Pep Munné i Carme Elias, dos dels personatges nous. També ens hem atrevit amb gent de la tercera edat.