Al cel dels famosos

Dotat d'una veu particular i amb un estil periodístic determinat, la seva presència en una època heroica, la dels inicis de TV3, el va convertir en un personatge televisiu que perdura en la memòria de l'espectador. El veterà periodista Julià Peiró (Ripoll, 1938) va morir ahir als 78 anys després de sis anys lluitant contra una greu malaltia. La fama li va arribar amb La casa dels famosos, als anys vuitanta: Peiró conversava amb els personatges populars en la intimitat de casa seva, de manera relaxada. Sara Montiel, Xavier Cugat i Bárbara Rey, entre d'altres, van ser alguns dels protagonistes de l'espai. A TV3, Julià Peiró es va encarregar de les cròniques socials dels actes nocturns als Telenotícies. També va publicar diversos llibres com ara Anys de pit i cuixa (2005), una crònica golfa de la Transició, així com guies de restaurants i dues biografies sobre la senyora Rius, la popular madame de Barcelona. L'any passat va publicar Redescobrint comerços i comerciants dels barris de Sants-Montjuïc. Julià Peiró també havia estat fotògraf i havia escrit reportatges per a diversos diaris i revistes.

Actualment, Julià Peiró presentava el programa Viure cada dia a El Punt Avui TV. En aquest espai de mitja hora, Peiró convidava l'espectador a fer un passeig per la Catalunya comercial, gastronòmica i cultural. L'últim programa es va emetre el dia 30 d'abril i Julià Peiró conversava amb el pastisser Joan Galimany Kessler i el seu fill, Carles, que elaboraven un pastís monumental al carrer per celebrar Sant Jordi. El productor i realitzador del programa, Arnau Ballester, va destacar ahir la passió amb què Julià Peiró afrontava l'ofici, una actitud que va mantenir fins a l'últim moment. “Era la seva vida, el periodisme entès com una vocació, i encomanava aquesta passió per la feina que t'agrada fer; és el que m'enduc d'aquests anys treballant amb ell”, recordava ahir Ballester, que va iniciar la seva relació professional amb Julià Peiró l'any 2004.

Entranyable en el tu a tu tant davant com darrere la càmera, a l'hora de treballar “ho feia tot molt fàcil”, recorda el realitzador, que posa èmfasi en el fet que aquesta humilitat es traslladava també a la pantalla: “No es considerava crític gastronòmic i, quan visitàvem els restaurants, realment aconseguia que no fos una entrevista, sinó una conversa de cafè.” Ballester també va recordar com Peiró va ser l'iniciador d'un format televisiu innovador, el de la conversa amable amb el personatge, un tipus d'espai que amb els anys s'ha reivindicat i prestigiat amb El convidat d'Albert Om i el programa de Bertín Osborne a TVE i ara a Tele 5. Ballester recordava una anècdota que li va explicar Peiró en relació amb La casa dels famosos. I és que TVE el va voler adaptar, però va fracassar perquè l'èxit de l'espai es devia al fet que era un equip reduït, un càmera i un micro: això creava el clima de complicitat que afavoria la conversa, i que no s'aconseguia amb tota la infraestructura que hi posava TVE.