Un final massa «ideal»

La sèrie 90-60-90: diario secreto de una adolescente anava d'una agència de models anomenada I-deal i, certament, el final ha estat modèlic i ideal. Bé, de fet idíl·lic. Els guionistes han apostat per l'optimisme: les històries d'amor són de color rosa i sempre han d'acabar bé, i els dolents, al final, tard o d'hora, sempre han d'acabar malament. Ni una sola trama no va seguir aquest patró. La sèrie, produïda per la catalana Diagonal TV per a Antena 3, va anar de menys a més però ha tingut com a principal problema l'excessiva durada (s'emetien dos capítols cada dilluns). Les primeres setmanes, en què les històries no acabaven d'arrancar, es feia un xic pesada. La cosa va agafar ritme fa uns tres o quatre dilluns i va desembocar en el desenllaç d'abans-d'ahir, en què no hi va haver ni un moment sobrer. Un cop confirmat que no hi hauria segona temporada, hi havia molta teca a resoldre, a deixar-ho tot lligat, però van tenir temps de sobra: 158 minuts (anuncis inclosos). Va faltar, però, que alguna cosa no sortís bé. Primer semblava que tot anava acabant rodó perquè amb la parella central no passaria i així es compensava. Però a l'últim moment ells també van sucumbir al final ideal.