CULTURA
Darrere la petjada de la guerra
TV3 roda una ‘road movie' emocional i aventurera que segueix els fronts catalans amb Eloi Vila i Carles Costa
Quan, l'abril del 1938, l'exèrcit franquista arriba a les portes de Catalunya estableix una frontera natural amb els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre. Què en queda, vuitanta anys després, d'aquells nou mesos de front de guerra, fins al gener del 1939, a Catalunya? En el territori però també entre la seva gent? És el que busca Trinxeres, nou programa de TV3 de sis capítols, en el que els periodistes Eloi Vila, Carles Costa i el càmera Marc Juan cerquen en aquest viatge físic pel territori, però també emocional.
Immersos en el rodatge del tercer capítol –des de Vilanova de la Barca a Seròs–, Eloi Vila i Carles Costa destaquen que la recerca se centra en vestigis bèl·lics però també testimonis de passat i de present relacionats amb la guerra. “Per exemple, una persona que s'ha trobat una trinxera abandonada en un camp de la seva propietat, a Lleida, i l'arregla per transmetre els coneixements, però també supervivents que han lluitat a primera línia de front”, explica Eloi Vila. “Hi ha una pluralitat d'històries –hi afegeix Carles Costa–, com ara gent que s'enamora escrivint-se cartes des del front o que tocava la banda en un batalló.” El format de Trinxeres es basa en un programa de la televisió pública flamenca de Bèlgica, que recorria els fronts de la Primera Guerra Mundial. “Està concebut com una road movie, un viatge real de tres amics”, assenyala Carles Costa, destacant sobretot la idea de transmetre la vivència a càmera. “És un programa viu. Tenim un recorregut físic pensat, però cada dia anem refent l'escaleta. Construïm el programa a partir de la televisió”, relata Vila. Expliquen, per exemple, que en aquest viatge, planificat però també amb imprevistos i sorpreses, van dormir en una escola de la guerra, plena de frescos fets pels suboficials republicans.
Dietaris de viatge
Tant Carles Costa com Eloi Vila, a més del càmera Marc Juan, són narradors del viatge. El diari de campanya de Carles Costa se centra en les històries humanes. “Busquem els llocs clau on van passar els fets d'aquestes persones i hi posem una estaca en record i homenatge, amb noms i cognoms. I en relatem la història”, diu Costa. “És un moment molt màgic –hi afegeix Vila–, amb històries precioses i en Carles ho fa amb una gran sensibilitat.” El viatge que narra Vila és posar en situació l'espectador: “On anem, l'objectiu i pinzellades de context històric.”
El primer capítol se centra al Pallars; el segon, al Segre; el tercer, a Lleida; hi ha dos episodis a la batalla de l'Ebre i l'últim episodi, al tram final de l'Ebre: d'Amposta i Tortosa.
LA DATA
La batalla de l'Ebre i la maternitat d'Elna, en telefilm
En format de telefilm, i a la tardor, TV3 estrenarà Ebre, del bressol a la batalla, un projecte del productor Oriol Marcos ( Set Màgic Audiovisual ), que se centra en les vivències de cinc soldats republicans, que formen part de la lleva del biberó, en la batalla de l'Ebre. El productor Oriol Marcos estava de rodatge a la Terra Alta quan li van parlar d'una cova hospital i de la placa commemorativa sobre els fets que hi van passar. Hi ha molta filmografia de la Guerra Civil, però cap telefilm centrat en els 30.000 joves, adolescents reclutats, al final de la guerra, que van participar en una de les batalles més sagnants. “Coneixem molt sobre la Segona Guerra Mundial, però poc de la Guerra Civil, que és especialment cruent, perquè és combatre contra el veí del costat; és qüestió de línies traçades en un despatx”, explica el director del telefilm, Romà Parrado. El telefilm, amb el guionista Eduard Solà (Cites) al capdavant, té dos eixos: la història de cinc joves i les seves vivències al front i “la història dels despatxos, que explica la raó de ser de la batalla”, diu el director. “Hi ha una voluntat didàctica, perquè en les preestrenes que hem fet hi ha voluntat de saber”, assenyala Romà Parrado. El telefilm s'ha presentat als festivals de Màlaga i al Fic Cat de Roda de Berà i se'n va fer una preestrena a Gandesa. Els cinc soldats els interpreten Oriol Pla, Àlex Monner, Enric Auquer, Emilio Palacios i Artur Busquets. Adolfo Fernández és Juan Negrín i Manuel Morón fa d'Azaña. És Hermanos de sangre a la catalana? Més enllà de les limitacions de pressupost, el director recorda la influència de la minisèrie alemanya Hijos del Tercer Reigh en el guió.
En preparació hi ha La llum de l'esperança , sobre la maternitat d'Elna, dirigida per Sílvia Quer i amb Nausicaa Bonnín i Pere Ponce de protagonistes. Explica el cas dels 600 fills de refugiats de la guerra que van néixer del 1939 al 1944 a la maternitat d'Elna (Rosselló), fundada per la suïssa Elisabeth Eidenbenz.