Astèrix

Mai els havia par­lat del pro­grama cul­tu­ral Página 2, que ja porta força temps a la gra­e­lla de La 2. El pre­senta Óscar López i té la capa­ci­tat de des­co­brir-nos sem­pre alguna cosa d'allò més interes­sant, alguna perla ama­gada i dis­creta que val la pena degus­tar. Ara deuen estar de vacan­ces, i aquest diu­menge pas­sat van repe­tir una edició que en el seu moment em vaig per­dre i que em va ale­grar recu­pe­rar-la. Van dedi­car un espe­cial al 50è ani­ver­sari d'Astèrix i Obèlix i van entre­vis­tar Albert Uderzo, un dels seus cre­a­dors, jun­ta­ment amb René Gos­cinny –des­a­pa­re­gut ja fa molts anys.

No deixo de sor­pren­dre'm de la capa­ci­tat evo­ca­dora de la tele­visió. Una capa­ci­tat que els seus detrac­tors, els que no són capaços de veure-hi més enllà de les seves saba­tes, no detec­ten ni que els ho lle­tre­gis. Encara avui, de tant en tant, em ve de gust cap­bus­sar-me de nou en aque­lles gas­ta­des pàgines de còmic de la infància. Encara em motiva fer la volta a la Gàl·lia, viat­jar per Hispània, Helvècia, Bre­ta­nya i Còrsega, en com­pa­nyia dels dos amics de l'ànima i el seu gos­set Idèfix. Encara som­ric quan mar­xen a la cacera de sen­glars, els ros­tei­xen i se'n crus­pei­xen qua­tre uni­tats en cinc minuts. Encara m'emo­ci­o­nen les batus­ses que els cla­ven als romans i els men­hirs que l'Obèlix deixa al por­tal de les cases. Encara sento que Panoràmix, Edat­depèdrix, Esau­tomàtix i Ordral­fabètix són amics meus amb qui m'agra­da­ria aca­bar totes les aven­tu­res amb un tiberi a la vora del foc i amb el bard del poble lli­gat a l'arbre més pro­per.