Licor de Pera

Com que aquest país és desagraït amb els seus artistes, molta gent no coneix prou bé la Família Picarol, la mare Mercè i els seus fills, Mercè, Marc, Marta, Oleguer i Oriol, que des del 1974 canta incansable els seus èxits. A la web Aplauso.com, hi llegeixo: “Nadie ha opinado sobre la Família Picarol. ¿Te animas a romper el hielo? ¡Sé el primero en opinar!” Per més que hi rumio, no sóc capaç de tenir cap opinió concreta sobre la Família Picarol. Gairebé és tan complicat com tenir una opinió sobre la política exterior de Timor Oriental. Se'ls ha comparat amb la família Trapp, que van existir realment. Així és com Somriures i llàgrimes recupera, com si diguéssim, la memòria històrica entre cançó i cançó. Finalment, els Trapp aconsegueixen fugir dels nazis i se'n van a Amèrica a cantar Do-Re-Mi. Planyo els altres passatgers del transatlàntic.

Però l'autèntic esperit de la família Trapp, domèstic i artístic alhora, el retrobem a Pera punyetes!, a Catalunya Ràdio, de l'actor Joan Pera i els seus plançons Roger –també actor–, Ivan, Boi, Biel, Lau i Blai. La cosa va així, si fa no fa: Joan Pera i els seus fills van enraonant com si estiguessin a la sobretaula del dia de Nadal, el pare els dóna bons consells i els renya, fan broma, expliquen acudits, episodis familiars, es prenen el número amb una ironia casolana i amable. Tot queda en família. Per tot plegat no s'acaba d'entendre com és que ens estalvien aquella discussió encesa, tan habitual i que sempre anima la tarda nadalenca, sobre testaments, usdefruits i hipoteques.