Orígens televisius

Ho havíem de fer. L’empenta de tots els participants va superar la precarietat dels mitjans de què disposàvem per assolir la primera emissió. De prova i per una setmana. Aquesta va ser la proposta de Kinema Grup al primer consell d’emissió de Televisió de Girona per a les Fires de Girona de l’any 1986.

Després d’una dedicació al cinema des del 1972, Kinema Grup –fundada per Joan Boadas i Busquets, Josep M. Planas i Gifreu i Joan Roura i Fernández– agafava força amb l’aparició del vídeo.

Començàvem així una nova etapa amb noves càmeres, magnetoscopis i nous trespeus: vam desterrar el mot trípode, gràcies al bon alliçonament del Dr. Xavier Renedo.

La primera seu va estar ubicada al videoclub Video Report de la mà d’en Paco Baso. Un any després, al carrer Barcelona, 42, l’agrupació va muntar definitivament els seus estudis. Kinema Grup posava les primeres bases de Televisió de Girona, amb equipaments i espais de producció bàsics.

Les reunions per definir tots els aspectes tècnics i de programació d’aquella setmana van ser llarguíssimes. Però al final vam ser conscients d’allò que podíem assumir, apostant per la producció pròpia i de proximitat com el programa Més val plorar de riure, protagonitzat per l’extraordinari Narcís Vila.

Els col·laboradors van ser molts i la tasca de tota la producció principal la van portar a terme els companys Narcís Matas, Joan Crous, Pep Roura, Humbert Garriga, Esteve Zulet, Mercè Royo, Esther Rodríguez, Claudi Valentí i Jordi Parés amb el disseny del primer logotip.

Els promotors de tota aquesta aventura no veníem del periodisme. Aquesta tasca va recaure en la persona de Xavier Martí i Ylla, un nou col·laborador que va acceptar l’encàrrec de portar els informatius amb la contribució desinteressada de professionals com Toni Sandoval, Dolors Domènec i Albert Jimeno als informatius Redacció oberta. Redactors i operadors de càmera com Dani Duch, Miquel Sans i Emili Gispert també hi van ser.

Les notícies locals més rellevants de la setmana sortien per antena per primera vegada en una televisió pròpia.

L’encarregat de portar a terme les emissions va ser Jordi Horno amb la confiança del tècnic Pere Rosell. Això va ser un fracàs i a última hora les antenes es van poder instal·lar a l’església de Taialà gràcies a la col·laboració de mossèn Miquel Ramió.

Aquella setmana intensa, emotiva i esgotadora tancava les nostres emissions amb els focs artificials del final de les Fires del 1986 des de la plaça de Catalunya.

Després de tota aquesta l’experiència no es va plantejar la continuïtat de Televisió de Girona fins al cap d’un temps. Va ser a mitjan 1987 que la junta de Kinema Grup ens vam reunir durant dos dies seguits al balneari Vichy Catalan per debatre i definir el que podia ser un nou plantejament de televisió local per a Girona. L’històric Cap d’Any del 1988 Girona, hora zero obria amb les emissions continuades fins al dia d’avui. Però tal com diria la meva àvia Primitiva, això ja són figues d’un altre paner.