L’aviram, protagonista de l’Agenda del Pagès 2022
Aquest dissabte, a la venda una nova edició de la popular agenda
Gallines, galls, ànecs, oques, perdius i coloms i les races en perill d’extinció d’aquestes espècies, al monogràfic d’enguany
El Punt Avui posa a la venda a partir d’aquest dissabte, dia 4 de desembre, una nova edició de l’ Agenda del Pagès , que es podrà comprar a les llibreries i els quioscos per 4,95 euros fins al dia 16 de gener. Però també hi ha la possibilitat d’adquirir deu agendes o més a preu reduït, i per a això cal contactar amb el servei d’atenció al client d’El Punt Avui trucant al 972 18 64 80.
L’Agenda del Pagès és un producte pensat com una agenda setmanal amb tots els consells per a la gent que treballa a pagès però també per als aficionats a l’horticultura i la jardineria. Aquesta publicació arriba als 37 anys d’existència fidel als seus orígens, com a eina útil i pràctica per a tothom. Editada pel Grup Hermes, està codirigida per Anna Roca i Josep Guix, que disposen d’un grup de col·laboradors repartits per tot el territori.
L’edició del 2022 té 208 pàgines, distribuïdes en tres grans blocs. En el primer hi ha l’agenda de l’any amb les dites populars, el calendari agrari i fiscal, les feines als camps i als horts, l’arboricultura, la jardineria, la ramaderia, l’aviram, l’apicultura, la maquinària i les fires, setmana a setmana i mes a mes. El segon apartat inclou un directori d’adreces, taules de preus, diagrames climàtics, els mercats tradicionals i ecològics als pobles de Catalunya i les festes tradicionals. I finalment hi ha el tercer bloc, el monogràfic, dedicat aquest any a l’aviram de corral (gallines, galls, oques, ànecs, coloms i perdius de cacera).
Les il·lustracions que acompanyen el monogràfic i l’agenda són de Tavi Algueró i el dibuix de la portada és de Josep Duixans. De la maquetació se n’han encarregat Núria Rudilla i Florent Morante.
Monogràfic
La cria d’aviram, com es diu al pròleg de la publicació, “encara és present com a complement en les explotacions agràries i també en moltes cases de poble amb espai que, tot i haver perdut l’activitat de pagès, continuen criant algunes aus per al consum propi”. És per això que a l’Agenda s’ofereix un seguit d’informacions sobre la cria d’aviram i les característiques de les races autòctones i es mostren experiències d’alguns criadors de races autòctones del país, entre altres qüestions, com ara les característiques dels ous i la seva classificació.
Els autors fan un crit d’alerta sobre les races autòctones: “Pràcticament no hi ha ramaders d’aviram de races en perill d’extinció a Catalunya. La modernització de l’activitat agrícola i ramadera i la cria intensiva i industrial han abaixat els preus de la carn de pollastre i han permès estendre’n el consum, però les races autòctones de les cases de pagès menys productives però de qualitats extraordinàries s’han quedat pel camí”, diuen Guix i Roca, que destaquen l’esforç d’alguns criadors per preservar-les.
Reivindicació de les races autòctones en perill d’extinció
Pitu Guix i Anna Roca, autors de l’Agenda del Pagès, han volgut aprofitar el monogràfic –en l’edició del 2021 estava dedicat a les cabres i a les ovelles– per fer una reivindicació dels ramaders que, arreu dels Països Catalans, treballen per conservar les diferents races autòctones d’aviram que estan en perill d’extinció (com la gallina empordanesa blanca, dibuixada per Tavi Algueró aquí al costat).
“Amb la modernització de l’activitat ramadera, les races més resistents, les més autònomes, les que adverteixen dels perills que les aus híbrides són incapaces de detectar, ara només són a mans de pocs criadors experts, d’activistes de les causes perdudes, com alguns es defineixen, que gràcies a la seva generositat han conservat espècies com la gallina pairal o la gallina flor d’ametller o el colom de vol català, per posar-ne alguns exemples”, escriuen Guix i Roca en la presentació de la segona part del monogràfic de l’agenda, en què es presenten nou d’aquestes races de gallines, oques, coloms i perdius i s’entrevista ramaders de diferents indrets del país que tiren endavant projectes per protegir-les i mantenir-les, sovint amb dificultats.
Les races són el pollastre i capó del Prat, el gall del Penedès, la gallina empordanesa, la flor d’ametller, la pairal catalana, la de Menorca, l’oca empordanesa, el colom de vol català i la perdiu roja.
Els ramaders entrevistats són de llocs tan diversos com el Prat de Llobregat (Baix Llobregat), Rodonyà (Alt Camp), Mont-ras (Baix Empordà), Sarrià de Ter (Gironès), Mataró (Maresme), Ciutadella (Menorca), Lleida (Segrià), Bàscara (Alt Empordà), Vallfogona del Ripollès (Ripollès) i Castellnou de Seana (Pla d’Urgell).