El zàping
Adéu al 300
Falten uns 20 dies perquè el 300, aquell canal en què cada nit podem recuperar les sèries de la història de TV3, desaparegui i doni pas al juvenil 3xl. També hi haurà ficció, però serà d'un altre tipus, adreçada a un públic concret, molt diferent del nostàlgic que podia entretenir-se al 300.
El 300 va néixer a finals de novembre del 2005 i va ser presentat per TVC com el primer gran reclam perquè l'espectador fes el salt a la TDT. Anys després, però, quan es van separar el K3 i el 33, i el 300 va passar a ocupar només la franja nocturna en la mateixa freqüència que el canal infantil, es va deixar clar que el 300, de fet, era un recurs i a la llarga fins i tot desapareixia. I ara aquest moment ha arribat.
El 300 potser ha estat un recurs però ha servit per reivindicar la ficció de TV3. Tota la ficció. De totes les èpoques, començant per les mítiques sèries de l'Esteve Duran. I no només les sèries d'èxit (sempre agrada tornar a veure les primeres telenovel·les de sobretaula, Temps de silenci, Ventdelplà, Plats bruts i Estació d'enllaç) sinó també les que no van acabar de tenir el suport de l'audiència. Actualment, per exemple, reposen Pedralbes centre i La via augusta. Potser podrien haver apostat més per l'emissió de telefilms, però en conjunt s'ha aconseguit fer en aquests gairebé cinc anys un bon repàs a la videoteca de ficció pròpia de TV3 i sempre variant prou els gèneres i les èpoques.
És cert que potser ara ja s'hi ha vist gairebé tot el possible, però era una bona alternativa, que sempre hi era si et fallaven els grans canals. El trobarem a faltar.