El desgast de «Sin rastro»

Un cap nou a l'equip –i l'ante­rior acos­tu­mant-se a ser un sub­or­di­nat–, típic i enèsim canvi ini­cial per demos­trar certa reno­vació en una sèrie que sem­pre és igual. (Tran­quils, que la situ­ació tor­narà a ser com sem­pre de seguida. Segur.) Així arranca la nova tem­po­rada de Sin ras­tro, que Antena 3 va estre­nar dijous. És la setena, ja. I tot i que con­ti­nua líder de la seva franja als EUA, té un fort des­gast: havia superat amb tran­quil·litat els 18 mili­ons d'espec­ta­dors i ara la mit­jana no arriba a 12. Aquí tam­poc anirà bé. De fet, Antena 3 ha deci­dit sacri­fi­car-la abans que situar espais pro­pis en la difícil (gai­rebé impos­si­ble) nit dels dijous: la dura com­petència dels tòtems Águila roja (La 1)i Super­vi­vi­en­tes (Tele 5) deixa poc lloc a la resta. I a sobre Sin ras­tro com­par­teix part de públic amb El men­ta­lista (a la mateixa hora a La Sexta). Tenint en compte la irre­gu­lar tra­jectòria de Sin ras­tro a Antena 3 (cau­sada en bona part per la cadena), no és estrany que fun­ci­oni millor per omplir buits a mit­ja­nit amb repo­si­ci­ons que com a espai estel·lar amb capítols nous. És una sèrie de casos, que es poden seguir aïlla­da­ment, tot i que també hi hagi tra­mes per­so­nals: als nous capítols s'intu­eix un nou acos­ta­ment Sam-Malone.