Soler Serrano i l'entrevista

Ha mort Joaquín Soler Serrano i m'ha entrat un atac de nostàlgia. Crec fermament que el seu A fondo és el millor programa de televisió que s'ha fet mai. En moments baixos de moral, en què la inspiració s'ha fugat sense dir quan tornarà, en aquells moments en què dubtes sobre què pensar, què escriure i què reflexionar, A fondo és capaç de canviar-te l'estat d'ànim. Soler Serrano sabia conversar, sabia entrar dins el personatge que entrevistava, sabia ser afable i també punyent –bé, potser no gaire–, sabia, en fi, treure les essències dels seus convidats. Dalí, Pla, Cortázar, Rodoreda, Moix, Vázquez Montalbán, Marés, Rulfo, Imperio Argentina, Gila, Joan Oró... Barcelona TV ha tingut el bon gust de recuperar-ne un bon grapat i ensopegar amb elles sempre és una bona notícia, una festa per als sentits i la intel·ligència. Em poso de mala llet quan a vegades sento que diuen que avui en dia no seria possible un programa com A fondo. Diuen que les audiències no respondrien, que els empresaris no les voldrien. Caram, doncs per això tenim les televisions públiques, no?

I parlant d'entrevistes, ahir Josep Cuní va entrevistar Mònica Terribas per presentar la nova temporada de TVC. La directora va manifestar el seu malestar pel fet que els polítics acceptin anar a La noria. Doncs a mi em sembla bé que vagin a explicar-se a un programa de tanta audiència. Potser així algú de més enllà de la Franja s'assabenta de què pensen i què senten. I així els comprenem una mica millor i la famosa desafecció comença a matisar-se. Sí, ja ho sé, santa innocència.