La tendresa

Caram, Els matins de TV3 va tenir dilluns la millor audiència de la temporada: un 29,5% de quota de pantalla. L'instant més vist va ser a les 9.43 h, amb 265.000 espectadors i un 44,5% de quota. S'hi esdevenia la tertúlia del dia amb un apassionat debat entre Mar Jiménez i Manuel Milian Mestre a propòsit de la visita del papa del dia anterior. Jiménez qüestionava amb potser excessiva vehemència els valors que Benet XVI havia defensat en els seus parlaments –la família tradicional, el tracte a la dona...– i Milian Mestre mostrava un entusiasme acrític també sorprenent i destacava la gran bellesa de la cerimònia de la Sagrada Família. Però el que més em va sobtar va ser que utilitzés com a argument irrefutable a favor de Ratzinger “la tendresa que desprenen els seus ulls”. Com? Prescindint de si tal tendresa existeix o no, voleu dir que el sentiment subjectiu que una persona pot despertar en una altra ens ha de servir per judicar els valors que representa ell i la institució que l'aixopluga? En fi, que no em va quedar clar a sant de què venia tal comentari.

Em vaig empassar també el Tinc una pregunta per a vostè de dimarts a la nit. Més enllà del fet que queda claríssim que els convidats porten estudiades les preguntes que els faran els ciutadans, no deixa de sorprendre'm l'obsessió que tenen algunes persones amb els sous dels polítics. N'hi ha que deuen considerar que haurien de ser mileuristes! Ah! I bravo per a la senyora que va denunciar la pobresa de mitjans d'algunes de les nostres infraestructures sanitàries. Algú ho havia de dir!