Originals i còpies

M'encanta Martí Anglada. Sí, m'alegra sempre retrobar-me amb les seves cròniques, el seu aparent neguit i les ganes de no deixar-se mai cap detall, cap dada rellevant. I sí, el seu és un estil diferent, tal vegada un punt excessiu, però es nota que, de política internacional, en sap com pocs. I ja fa dues o tres setmanes que a Polònia en Manel Lucas aconsegueix amb la seva imitació una creació sensacional. Feia temps que no reia tant amb un gag polonès com amb la connexió pel programa del Cuní des de la Porta de Brandenburg. Memorable l'original i memorable el sòsia.

A Cuatro ha començat 360, nou programa de Samantha Villar. És una espècie d'El convidat passat pel sedàs propi de l'emissora: barata frivolitat, intranscendència permanent i bona tècnica però gens d'ànima. No és començar amb bon peu confiar el protagonisme a una toia tan monumental com Fran Rivera. No tenia res a dir i, el que és pitjor, tampoc res a amagar. Quatre musiquetes, un gos i un passeig per casa seva. Una autèntica nul·litat. El personatge i el programa, és clar.

I atenció, perquè sembla que demà al Sálvame deluxe tindran en directe –bé, haurà de ser per videoconferència perquè té prohibida l'entrada a Espanya– Emilio Rodríguez Menéndez, aquell advocat delinqüent fascinant. La setmana passada ja hi va organitzar un bon sidral amb els insults a Lidia Lozano, Karmele i companyia. La pobra –és un dir– Lozano va haver de tornar a suportar l'eterna cantarella del seu contenciós amb Al Bano i la filla desapareguda. Hi ha coses que, per sort, no canvien.