El retorn d'‘¡Allá tú!'

Estic segura que si Jesús Vázquez va acceptar deixar Tele 5 i anar-se'n a Cuatro va ser perquè podia tornar a fer ¡Allá tú!. El presentador gallec sempre ha tingut predilecció per aquest concurs en què pot ser espontani i fer una mica el gamberro. En el primer programa, fa una setmana, estava pletòric i demanava a crits que tothom avisés tothom que el “concurs de les caixes” havia tornat, però “no a la cinc sinó a la quatre” (ho deia estenent els dits de la mà i comptant-los). Es deu pensar que és un retorn molt esperat, que l'audiència frisava, com ell.

El concurs és el que és i hi han introduït pocs canvis. Continua el suposat banquer a l'altre banda del telèfon; les 22 caixes amb premis que van de 0,10 cèntims a 300.000 euros; i els 22 concursants amb ganes de gresca i que se suposa que representen les províncies de l'Estat espanyol.

La novetat principal és que dos amics o familiars acompanyen el concursant. El cert és que tampoc no hi pinten gaire res, però això denota que abans de la gravació ja se sap qui concursarà. Ara no fan cap pregunta per decidir qui participa, sinó que obren un sobre i llestos. Ai, se'ls veu massa la trampa!

Per contribuir a l'espectacle de cada vespre al plató –ja se sap que per ser concursant d'¡Allá tú! has de tenir alguna habilitat, ja sigui cantar o fer el pi, que a mig concurs puguis exhibir– han introduït la figura del pollito i quan surt dins una caixa tots fan un ball coreogràfic, a l'estil de Los pajaritos. Sense qualificatius. És clar que ¡Allá tú! és més que un concurs, és un xou. De fet, això de fer l'animal a plató ja ho feien ells abans que Sálvame.