El retorn d'en David a Ventdelplà

N'esperàvem més, molt més, del retorn d'en David a Vent­delplà. Crèiem que hi hau­ria una cadena d'esce­nes antològiques de retro­ba­ments, ensurts, retrets, plors... Pura emoció, pura tele­no­vel·la. I a l'hora de la veri­tat es va cen­trar tot en la Teresa, que ja sabem que és el més impor­tant, però no hau­ria d'haver estat l'únic. Increïble que en David no vul­gui anun­ciar que és viu perquè la Teresa té nova pare­lla i que el poli­cia només la citi a ella: i en Martí? El fill del res­sus­ci­tat –en qui va recaure el pes al fune­ral– ho sap per una tru­cada de la Teresa (!?) i no té ni escena de retro­ba­ment: la pri­mera escena amb en David la com­par­teix amb en Jaume, l'altre gran obli­dat, i repre­senta que és ja després de les expli­ca­ci­ons. Van donar més pes a la tro­bada d'en David amb els del bar que amb el germà i el fill gran! També ens van esca­ti­mar veure com era el pri­mer moment amb l'Eloi, el fill petit, a qui quasi no coneix (entre el Canadà i la des­a­pa­rició), i l'Isona i en Biel van sor­tir només de fons. La trama donava per molt més. I, a sobre, se l'han polit en un dia: al final en David ja tor­nava a mar­xar (amb en Martí). Supo­sem que si tot això ha pas­sat ara és perquè deuen guar­dar alguna sor­presa pel final de tem­po­rada, no?