‘El cuerpo del delito'

Tele 5 va sorprendre fa una setmana anunciant de cop i volta l'estrena per dilluns passat d'El cuerpo del delito, una sèrie nord-americana que quan la va comprar va deixar clar que s'emetria a Cuatro. Les baixes audiències de CSI i l'oportunitat d'aprofitar el relleu en la graella dels dilluns de La 1 –de Los misterios de Laura a Plaza de España– van portar Tele 5 a fer aquest sobtat moviment.

El cuerpo del delito és una sèrie que encaixaria perfectament a Cuatro. De fet, pels dilluns a Tele 5 els aniria millor NCIS: Los Ángeles (com l'any passat) o Hawaii 5.0 (que havia comprat Tele 5 abans de la fusió), però com que ja les han passat a Cuatro han hagut de mirar què tenien pendent d'estrena i han trobat aquesta sèrie sobre una cirurgiana reconvertida en forense que usa tècniques deductives que recorden les d'El mentalista i amb un caràcter intractable que fa pensar (salvant les distància) en House. Com aquestes sèries, el millor valor d'El cuerpo del delito és el carisma del protagonista, en aquest cas de la protagonista: Dana Delany. Construeix un personatge estirat, impertinent, amb mètodes poc ortodoxos i molt qüestionats, però per sobre de tot eficaç. I ja en el pilot –en què es lliga bé el cas a resoldre amb el bagatge del personatge per poder explicar per què Megan és com és– es mostra també la part més humana, la seva debilitat: la filla. Més enllà d'això, la sèrie és una procedimental més, en què el centre de l'anàlisi criminal se centra en les proves científiques, com CSI, però aquí només en les trobades al cadàver. La premissa: el cos és la prova fonamental.