La mirada
Els migdies
Encara que no ho sembli, el moment del dia en què es fa pitjor televisió és el migdia. Ja els n'he parlat alguna vegada, però el misteri sense resoldre continua vigent: un dels programes més lamentables que he vist a la meva vida està en antena a Tele 5 des de ja fa força temps entre les 14.30 h i les 15.00 h. Es diu De buena ley i no fa vacances. Sembla que té uns índexs d'audiència excel·lents, però no m'entra al cap que algú amb dos dits de front se'l pugui prendre seriosament. Ahir, un suposat matrimoni debatia amargament perquè la seva filla vol ser jugadora de futbol. El pare hi estava en contra i la mare a favor. Més enllà dels patètics arguments utilitzats per un i altra, el que més treu de polleguera és assistir a la galdosa representació d'una comèdia, escrita per un guionista de quarta regional i amb uns actors que ni en un assaig amateur no te'n trobes de tan dolents.
Una altra demostració de l'hora sinistra del migdia televisiu: les notícies de Cuatro. Si abans de la compra de Tele 5 ja eren intolerables, ara voregen la infàmia. Vegin sinó les tres notícies encadenades ahir al migdia. Un petit reportatge sobre les excel·lències dels músics de carrer, una informació publicitària sobre la nova col·lecció de llenceria d'Intimissimi –això no està regulat per llei?– i un congrés nudista a Finlàndia. No voldria resultar alarmista, ni molt menys paternalista, però no acabo d'entendre què té a veure això amb el periodisme. Ara bé, jo de lliçons me'n guardaré prou de donar-ne.