Adéus sentits

Mònica Terribas es va acomiadar ahir dels treballadors de TV3 , però dijous ho va fer de l'audiència. No ella, sinó la seva imitadora oficial de Polònia, que va recollir en un vídeo de cloenda gairebé tots els per què?, el seu mantra com a periodista i que hauria de ser el de tots. I en aquests moments un per què? sona en tota la seva magnitud com a pregunta que no troba resposta. Tot i que el programa és de riure, el muntatge final tenia un aire nostàlgic, un pòsit del passat feliç, com quan Salvatore plora a Cinema paradiso amb el recull de tots els petons censurats que Alfredo, el projectista, havia tingut compte de guardar. I és que Polònia ha convertit tots els comiats en petits homenatges. El programa de sàtira política ha hagut de dir adéu, a contracor, a alguns dels seus personatges més populars. Però ha sobreviscut i amb el relleu, sovint, encara ha reeixit més. Perquè el comiat –i amb ell el consegüent relleu– forma part de la praxi, de la normalitat política. En sis anys de Polònia se n'han anat Maragall, Acebes, Montilla, Zapatero, Cuní... En canvi, el germà petit que és Crackòvia no ha viscut amb tanta efervescència els adéus. Si bé se'n va anar Laporta –el van fer despertar del somni de Ventafocs per després fer-lo vedet al Parlament–, dilluns tindrà el seu comiat més traumàtic amb l'homenatge a Guardiola. Més enllà dels adéus sentits, el gag del dijous va ser quan primer Rajoy i després Mas ballaven i jugaven a l'estil Chaplin d'El gran dictador amb les seves respectives teles..., una gran metàfora del poder i del control dels mitjans.